Dissertationen zum Thema „Intencionality“
Geben Sie eine Quelle nach APA, MLA, Chicago, Harvard und anderen Zitierweisen an
Machen Sie sich mit Top-21 Dissertationen für die Forschung zum Thema "Intencionality" bekannt.
Neben jedem Werk im Literaturverzeichnis ist die Option "Zur Bibliographie hinzufügen" verfügbar. Nutzen Sie sie, wird Ihre bibliographische Angabe des gewählten Werkes nach der nötigen Zitierweise (APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver usw.) automatisch gestaltet.
Sie können auch den vollen Text der wissenschaftlichen Publikation im PDF-Format herunterladen und eine Online-Annotation der Arbeit lesen, wenn die relevanten Parameter in den Metadaten verfügbar sind.
Sehen Sie die Dissertationen für verschiedene Spezialgebieten durch und erstellen Sie Ihre Bibliographie auf korrekte Weise.
Reverter, Bañón Sonia. „Llenguatge, ment i Background en John R. Searle“. Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 1995. http://hdl.handle.net/10803/10471.
Der volle Inhalt der QuelleMoita, Cristiano de Aguiar Portela. „Entre hermenêutica filosófica e hermenêutica jurídica: do caráter produtivo da compreensão a uma crítica ao argumento intencionalista“. reponame:Repositório Institucional da UFC, 2016. http://www.repositorio.ufc.br/handle/riufc/23330.
Der volle Inhalt der QuelleSubmitted by Vera Martins (vera.lumar@hotmail.com) on 2017-05-17T17:21:40Z No. of bitstreams: 1 2016_dis_capmoita.pdf: 1220798 bytes, checksum: 32b8e3ccf65e104b64fca80cf2b33736 (MD5)
Approved for entry into archive by Camila Freitas (camila.morais@ufc.br) on 2017-06-16T14:12:55Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2016_dis_capmoita.pdf: 1220798 bytes, checksum: 32b8e3ccf65e104b64fca80cf2b33736 (MD5)
Made available in DSpace on 2017-06-16T14:12:55Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2016_dis_capmoita.pdf: 1220798 bytes, checksum: 32b8e3ccf65e104b64fca80cf2b33736 (MD5) Previous issue date: 2016
The problem of understanding has acquired a perspective as much promising as polemic since the developments of the philosophical hermeneutics. The contemporary legal hermeneutics must deal with this school of thought if it wants to depurate its studies concerning the interpretation and the application of texts, specially the juridical ones. One of the several paths that it must follow is the one related to the meaning of texts, not just one possible meaning, but the adequate and the correct one. And that was always afflicted to the jurist, i.e., to identify a secure criterion to the textual interpretation. Until today, enough updated, some theories struggle to develop methods which can guarantee certain objectivity in the interpretation. That is the case of intentionalism and the originalism. But this search for interpretative certainty cannot disregard what lies behind every and single act of understanding, i.e., a preconceptual structure, essentially historic, that can put down some of these theories of meaning. That does not imply a relativistic attitude, but the recognition that the understanding can be non-arbitrary. Thereby, this work aims in establish a specific contribution that philosophical hermeneutics can provide to legal hermeneutics: a description of the understanding phenomenon that can help jurists avoid some arguments, especially those intentionalists and originalists, which are constantly and decisively brought in some legal decisions. This research seeks to demonstrate this contribution through the following way: firstly, it exposes some of the fundamental traces of philosophical hermeneutics; secondly, it analyses the first contact held between this school of thought and the legal hermeneutics in order to defend the possibility of a correct, non-relativistic interpretation; thirdly, it deepens in the relation between philosophical hermeneutics and legal hermeneutics, through the explanation of the productive character of the understanding, something already noticed by some legal theorists but centralized in such peculiar way by Gadamer around the fundamental problem of the application; lastly, after demonstrating some difficulties in contemporary intentionalists theories, it analyses a legal decision that has used similar arguments, contestable by the theses defended in this research.
O problema da compreensão adquiriu uma perspectiva tão promissora quanto polêmica a partir dos desenvolvimentos da hermenêutica filosófica. A hermenêutica jurídica contemporânea tem de lidar com essa corrente de pensamento se quiser depurar os estudos acerca da interpretação e da aplicação de textos, mormente os jurídicos. Uma das várias sendas que deve percorrer é aquela que diz respeito ao sentido dos textos, não só um sentido possível, mas o sentido adequado e correto. E isso sempre foi aflitivo para o jurista: identificar um critério seguro para a interpretação textual. Ainda hoje, bastante atualizadas, algumas teorias esforçam-se por desenvolver métodos que garantam certa objetividade na interpretação. É o caso do intencionalismo. Mas essa busca por segurança interpretativa não pode desconsiderar aquilo que está por trás de todo ato de compreensão, isto é, uma estrutura preconceitual, essencialmente histórica, que pode pôr abaixo algumas teses dessas teorias do sentido. Isso não implica uma postura relativista, mas sim o reconhecimento de que a compreensão pode não ser arbitrária. Dessa maneira, este trabalho preocupa-se em estabelecer uma contribuição específica que a hermenêutica filosófica pode fornecer para a hermenêutica jurídica: uma descrição do fenômeno da compreensão que ajude juristas evitar alguns argumentos, especialmente os de caráter intencionalista e originalista, cotidiana e decisivamente colacionados em algumas decisões judiciais. Esta pesquisa pretende demonstrar esta contribuição pelo seguinte caminho: em primeiro lugar, expondo alguns dos traços fundamentais da hermenêutica filosófica; em segundo lugar, analisando o primeiro contato travado entre essa corrente e a hermenêutica jurídica e defendendo a possibilidade de uma compreensão correta, não relativista na hermenêutica filosófica; em terceiro lugar, aprofundando-se na relação entre hermenêutica filosófica e hermenêutica jurídica, a partir da explicação do caráter produtivo da compreensão, algo já notado por alguns teóricos do direito, mas que foi centralizado de maneira peculiar por Gadamer em torno do problema fundamental da aplicação; por fim, após demonstrar algumas dificuldades de teorias intencionalistas contemporâneas, analisar uma decisão que recorreu a argumentos similares, contestáveis a partir da tese defendida nesta pesquisa.
Fernández, Prat Olga. „Perceptual demonstratives and attention: conceptual and epistemological aspects of perceptual consciousness“. Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/5158.
Der volle Inhalt der QuelleA la segona part de la tesi s'analitza l'accés conscient a (adonar-se de) aquest mode de presentació (assenyalat per l'expressió demostratiu a la descripció anterior). El problema s'enfoca partint de l'examen d'algunes motivacions per postular que la percepció es dóna normalment en virtut de l'exemplificació de qualitats sensorials o qualia en el subjecte. S'adopta en aquest punt la hipòtesi auxiliar que una concepció dels qualia parcialment funcional i externista defensada en escrits recents per autors com ara Shoemaker i García-Carpintero permet superar amb èxit els coneguts problemes de les teories representacionistes de la percepció si se li afegeix la idea que els qualia dels subjectes de percepció formen part com defensen els autors esmentats de coneixement implícit o "no-tematitzat". Sobre aquesta base, s'argumenta que l'atenció perceptual a l'objecte s'ha d'entendre com "unió" de qualia, dels quals el subjecte de percepció s'adona com a pertanyents a objectes materials.
Després d'examinar les principals aproximacions a una teoria empírica general de l'atenció (com ara les de Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) en relació, per una banda, als nivells d'explicació en ciència cognitiva (nivells de Marr) i, per l'altra, les anàlisi conceptuals i basades en la psicologia de sentit comú (William James), la investigació es centra especialment en la teoria de l'atenció selectiva deguda a Anne Treisman. S'argumenta que els trets (features) que com a entitats teòriques es postulen en aquesta teoria són qualitats sensorials semblants als qualia, amb la diferència important que els criteris d'individuació dels trets en qüestió responen a les exigències específiques dels mecanismes funcionals postulats a la teoria empírica en qüestió. Aquest parentiu implica que, encara que la proposta formulada en la investigació sobre el mode de presentació perceptual és sostinguda principalment per arguments a priori, es podria veure afectada pel desenvolupament de la investigació empírica, si bé només en el cas que aquesta resultés ser incompatible amb la postulació de qualia. La posició defensada a la tesi es situa així en una perspectiva defensada d'una manera general per Martin Davies segons la qual les anàlisi conceptuals sobre allò mental tenen conseqüències en els nivells dels mecanismes subpersonals, de manera que són revisables si no s'acompleixen les expectatives corresponents en aquests nivells. Tanmateix, aquesta relació de dependència és menys directa que la postulada a la teoria de Campbell, la qual tracta de caracteritzar directament el mode demostratiu perceptual en termes de mecanismes subpersonals. En les pàgines finals de la tesi s'argumenta que aquest enfocament no és capaç d'explicar els aspectes racionals de la utilització de modes de presentació demostratius.
This dissertation is about a specific and significant case of interaction between conceptual analysis and scientific research in cognitive psychology, namely, the demonstrative aspect of perception, a central feature which has been recently discussed by philosophers such as Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell and Bill Brewer (although it was already treated by Hegel in the first sections of The Phenomenology of Mind). A great majority among the philosophers mentioned postulate a distinctive perceptual mode of presentation, and try to give an account of it. Making an heuristic use of recent developments in the anaylsis of modes of presentation of indexical expressions to this purpose, the contention is made that the mode of presentation in perceptual judgements is token-reflexive. This approach is in agreement with Searle's in a general way, but the present development integrates into it the key attentional aspect emphasized by John Campbell and Naomi Eilan. The proposal is initially modeled by means of a description ('The object attended in this act of attention) referentially conceived on account of the particularity of perception.
In the second part of the dissertation the notion of conscious access (awareness) to this mode of presentation is analyzed. (The need for an account of this is obvious from the use of the linguistic demonstrative in the above description.) This problem is approached from the discussion of motivations to postulate that perception occurs normally in virtue of the instantiation of sensorial qualities or qualia in a subject. At this point an appeal is made to the auxiliary hypothesis that a partially functional and externalist view of qualia advocated in recent writtings due to Shoemaker and García-Carpintero allows to overcome successfully the well-known problems that plague representative theories of perception in conjuntion with the view that awareness of qualia is to be understood as implicit or unthematized, also defended by the mentioned authors. On this basis, it is argued that perceptual attention to the object is to be understood by a "binding" of qualia of which the subject is aware as belonging to material objects.
After examining the main approaches to a general empirical theory of attention (such as those of Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) in connection, on the one hand, to levels of explanation in cognitive science (Marr's levels) and, on the other, to conceptual and folk-psychology analysis (William James), inquiry focuses specially in the theory of selective attention due to Anne Treisman. It is argued that the features postulated as theoretical entities in such a theory are sensorial qualities similar to qualia, the only significant difference between the two being the fact that the individuation criteria of features are responsive to the specific requirements of the functional mechanisms postulate in the empirical theory at issue. This kinship implies that developments in empirical research have a bearing on the proposal on the perceptual mode of presentation advanced in the dissertation, which might be affected by them even if it is supported mainly by a priori arguments. This, however, could happen only if such developments are incompatible with the postulation of qualia. Thus, the position argued for in the dissertation belongs in a perspective (advocated in a general way by Martin Davies) according to which conceptual analysis in the field of the mental have implications for the subpersonal levels of the mechanisms, so that those analysis are to be revised if the expectatives at those levels which such analysis imply turn out not to be fulfiled. Nevertheless, this dependency relation is less direct than the one involved by Campbell's theory, according to which perceptual modes of presentation are to be characterized directly by appeal to subpersonal mechanisms. In the concluding pages of the dissertation it is argued that this approach is not able to account for the rational aspects of the occurence of perceptual modes of presentation.
Solís, Solís Juan Manuel. „Intervención, control, conducta y espacio. Intencionalidad política en el espacio público de Barcelona: Geografía comparada de Ciutat Vella y Nou Barris“. Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2018. http://hdl.handle.net/10803/664867.
Der volle Inhalt der QuelleEsta tesis estudia la gestión del espacio público en Barcelona en la era neoliberal reciente mediante tres perspectivas. La primera, a nivel municipal, analiza la localización, la tipología y la distribución de las inversiones municipales en espacio público. La segunda, en la que se pasa a la escala de distrito, indaga sobre las transformaciones de diversos espacios y sus diseños actuales en Ciutat Vella y Nou Barris. La tercera, que se adentra en el ámbito de las relaciones sociales, examina las consecuencias de lo anterior en las conductas de los individuos. A lo largo de estas páginas se evidencia cómo el modo de gestión municipal del espacio público ha priorizado la producción económica sobre las formas de reproducción social articulando los impulsos del capitalismo en Ciutat Vella y, Barcelona en general, y cómo, en Nou Barris, se pasó de una gestión paternalista con fines políticos a diseños homogéneos como los del resto de la ciudad.
This thesis developments three perspectives about how the public space has been managed in the neoliberal era in Barcelona. First, it has been analysed how the local investments are localised, distributed and classified in the public space in Barcelona City. Second, the research shows how different areas the both districts, Ciutat Vella and Nou Barris, have been transformed and designed. Finally, the last analysis examines how the spatial transformations, mentioned above, have influenced upon the social relationship of the users in the studied areas. Municipal management about public space in Barcelona City increasingly articulates the impulses of capitalist production rather than social reproduction. This process is consolidated in Ciutat Vella but, also, in Barcelona City. In Nou Barris, a homogenised design, similar to the rest of the city, has replaced a more paternalist management of the space.
Jorba, Grau Marta. „Cognitive Phenomenology: A Non-Reductive Account“. Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/111228.
Der volle Inhalt der QuelleL’objectiu d’aquesta tesi és presentar una teoria no reductivista de la fenomenologia cognitiva i de l’experiència del pensament. La naturalesa del pensament conscient és una qüestió que ha preocupat als filòsofs des de l’antiguitat i un àmbit on encara trobem moltes qüestions que no tenen resposta. Una d’elles és la relació entre el pensament i l’experiència o la consciencia fenomènica, en el sentit particular que exploro en aquesta tesi: quan tenim una experiència d’un cert episodi mental cognitiu, es tracta d’una experiència com les altres experiències sensorials, perceptives o emocionals, o bé es tracta d’un tipus molt diferent d’experiència? Les experiències normalment es caracteritzen per tenir un caràcter fenomènic o un “com a què és” (what it is like) pel subjecte tenir aquestes experiències, que es prèn com la marca de la consciència fenomènica i que, en filosofia contemporània de la ment, generalment es restringeix a les experiències sensorials, perceptives o, fins i tot, emocionals. La tesi general que defenso és que el pensament conscient ha de ser inclòs en l’extensió de la consciència fenomènica i que existeix una experiència de pensament conscient amb un caràcter fenomènic específic, és a dir, un caràcter fenomènic que no es pot reduir a altres tipus de fenomenologies. Aquesta conclusió general qüestiona alguns supòsits ben establerts en filosofia de la ment i estudis sobre consciència, i així obre la porta a noves investigacions en aquesta direcció. Per tal de defensar aquesta teoria no reductivista, primerament clarifico les qüestions rellevants en el debat i examino com hem d’aproximar-nos a l’experiència del pensament (Capítols 1 i 2). En segon lloc, presento una sèrie d’arguments a favor de la meva tesi (Capítols 3, 4 i 6) i argumento en contra d’estratègies restrictivistes (Capítols 5 i 7). Finalment, com a un pas més en la discussió, proposo una especificació de la fenomenologia cognitiva en relació a la intencionalitat i els seus dos components principals en el pensament conscient, el contingut cognitiu (Capítol 8) i l’actitud cognitiva (Capítol 9), oferint respostes a la qüestió de la relació de determinació entre ambdós components i el seu caràcter fenomènic.
Rivero, García M. Magdalena. „Aproximació pragmàtica als inicis de la comunicació i del llenguatge: l'expressió d'intencions comunicatives en l'activitat conjunta mare-fill, Una“. Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/2630.
Der volle Inhalt der QuelleAl primer capítol s'aborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. S'integren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d'acte comunicatiu. Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de l'adquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i l'ajuda adulta. Al tercer capítol es delimita l'àmbit del desenvolupament pragmàtic i s'ubica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre l'evolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de l'atenció conjunta i els treballs sobre l'expressió d'intencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol s'acaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a l'adquisició del lèxic inicial.
En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de l'estudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar l'evolució de l'expressió d'intencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar l'evolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. S'ha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-Child Language Data Exchange System; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives s'ha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988).
Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de l'estudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través d'exemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells d'intencionalitat i de significat d'acord amb un conjunt d'indicadors observacionals.
Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives infantils (cap, l'estudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, l'aportació fonamental de l'estudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants.
Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb l'evolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats d'intercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow et als. (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis s'interpreten com un reflex d'ajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena.
Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual l'infant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.
Krbec, Šimon. „K otázce nepředmětné intencionality“. Master's thesis, 2006. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-270077.
Der volle Inhalt der QuelleOnder, Jakub. „Konstrukce intencionality u dospívajících delikventů“. Master's thesis, 2012. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-306106.
Der volle Inhalt der QuelleZelenka, Jiří. „Původ intencionality a myšlení pozdního Husserla“. Master's thesis, 2018. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-386999.
Der volle Inhalt der QuelleCoufal, Jan. „Manipulace ve vzdělání“. Master's thesis, 2021. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-446481.
Der volle Inhalt der QuelleSilva, Paula Alexandra da Silva Carvalho Leão da. „Relatório de estágio do ensino da prática supervisionada.A Arte do Português e o Português como Arte: A heterogeneidade e a transversalidade“. Master's thesis, 2014. http://hdl.handle.net/10400.26/8908.
Der volle Inhalt der QuelleMuch has been debated about the existence of heterogenical groups in classroom context. In these groups, heterogenous respectfully to the age, and therefore not only, are challenging both to the Preschool teachers, as well for 1st cycle of Basic Education teachers. It is up to the teachers to manage and leverage the knowledge and characteristics of different ages in the context and take the children to a higher motivation, a greater involvement in the classroom, making the group homogeneous in terms of the motivation to their own learning. The spoken and written language, as supreme means of communication and expression that cross ages, are considered promoters of that motivation that leads to learning and a link to the knowledge and skills resulting therefrom. In this way, this report describes and reflects the experiences in the context of Preschool and 1st cycle of basic education, evidencing key aspects considered in each grade level and others considered transversal to both levels. This way, specifities as transversatility, educational continuity, intentionality, interdisciplinarity, room environment and motivation. To elaborate this Final Report was imperative to consult theory resulted from the options taken thorough the internship course on both contexts, as well as the construction of numerous different instruments of observation and evaluaton that allowed a greater perception and appropriation of the reality of context in a global perspective, allowing several reflections about the constructed practice.
Matoušek, Josef. „Předreflexivní sebevztah vědomí a konstituce "Já". Husserl a Sartre“. Master's thesis, 2014. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-340462.
Der volle Inhalt der QuelleJandová, Tereza. „Dynamika každodenního života v dialogu s Emmanuelem Lévinasem“. Doctoral thesis, 2017. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-357903.
Der volle Inhalt der QuelleTollar, Václav. „Pojmové myšlení u Ladislava Hejdánka v kontextu Husserlovy fenomenologie“. Doctoral thesis, 2014. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-342298.
Der volle Inhalt der QuellePieterová, Lenka. „Názornost a význam u Edmunda Husserla“. Master's thesis, 2016. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-348978.
Der volle Inhalt der QuelleHrabec, Ondřej. „Herní styl jako intencionální model u hráčů videoher“. Doctoral thesis, 2015. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-351031.
Der volle Inhalt der QuelleKaripova, Alfiia. „Fenomenologie hudby a pojetí temporality ve filozofii E. Husserla“. Master's thesis, 2016. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-354094.
Der volle Inhalt der QuellePuc, Jan. „Funkce řeči u Husserla a Merleau-Pontyho“. Doctoral thesis, 2017. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-357966.
Der volle Inhalt der QuelleJanoušek, Hynek. „Teorie soudu v brentanovské škole a u raného Husserla“. Doctoral thesis, 2015. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-338418.
Der volle Inhalt der QuelleToráčová, Pavla. „Naturalizace vědomí a smysl subjektivity“. Doctoral thesis, 2014. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-342311.
Der volle Inhalt der QuelleTrnka, Jakub. „Kant a Husserl o transcendentálním charakteru zkušenosti“. Doctoral thesis, 2014. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-327202.
Der volle Inhalt der Quelle