Dissertationen zum Thema „Frankfurt a.M“
Geben Sie eine Quelle nach APA, MLA, Chicago, Harvard und anderen Zitierweisen an
Machen Sie sich mit Top-21 Dissertationen für die Forschung zum Thema "Frankfurt a.M" bekannt.
Neben jedem Werk im Literaturverzeichnis ist die Option "Zur Bibliographie hinzufügen" verfügbar. Nutzen Sie sie, wird Ihre bibliographische Angabe des gewählten Werkes nach der nötigen Zitierweise (APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver usw.) automatisch gestaltet.
Sie können auch den vollen Text der wissenschaftlichen Publikation im PDF-Format herunterladen und eine Online-Annotation der Arbeit lesen, wenn die relevanten Parameter in den Metadaten verfügbar sind.
Sehen Sie die Dissertationen für verschiedene Spezialgebieten durch und erstellen Sie Ihre Bibliographie auf korrekte Weise.
Netzer, Katinka. „Wissenschaft aus nationaler Sehnsucht die Verhandlungen der Germanisten 1846 und 1847“. Heidelberg Winter, 2005. http://deposit.ddb.de/cgi-bin/dokserv?id=2758701&prov=M&dok_var=1&dok_ext=htm.
Der volle Inhalt der QuelleScharvogel, Martin. „Erzählte Räume Frankfurts Hochhäuser im diskursiven Netz der Produktion des Raumes“. Berlin Münster Lit, 2006. http://deposit.d-nb.de/cgi-bin/dokserv?id=3020195&prov=M&dok_var=1&dok_ext=htm.
Der volle Inhalt der QuelleJustus, Thekla [Verfasser]. „Die weiblichen Hausangestellten in Frankfurt a. M. : Ergebnisse einer privaten Erhebung vom Jahre 1920 / Thekla Justus“. Frankfurt am Main : Universitätsbibliothek Johann Christian Senckenberg, 2004. http://d-nb.info/1123036942/34.
Der volle Inhalt der QuelleBork, Camilla. „Im Zeichen des Expressionismus Kompositionen Paul Hindemiths im Kontext des Frankfurter Kulturlebens um 1920“. Mainz London Madrid New York Paris Prag Tokyo Toronto Schott, 2001. http://deposit.ddb.de/cgi-bin/dokserv?id=2669857&prov=M&dok_var=1&dok_ext=htm.
Der volle Inhalt der QuelleBallenberger, Matthias. „Trainer- und Lehrerausbildung in Taiji, Qigong und Tuina Marktanalyse für eine besondere Dienstleistung“. Saarbrücken VDM, Müller, 2004. http://deposit.d-nb.de/cgi-bin/dokserv?id=2875699&prov=M&dok_var=1&dok_ext=htm.
Der volle Inhalt der QuelleScharvogel, Martin. „Erzählte Räume : Frankfurts Hochhäuser im diskursiven Netz der Produktion des Raumes /“. Berlin ; Münster : Lit, 2007. http://deposit.d-nb.de/cgi-bin/dokserv?id=3020195&prov=M&dokv̲ar=1&doke̲xt=htm.
Der volle Inhalt der QuelleCaballero, Rodriguez B. „Against Instrumental Reason: Spirituality, Neo-Marxism, and Heideggerian Thought in J.L. Aranguren, M. Zambrano, and J. Aguirre“. Thesis, University of Canterbury. Spanish, 2009. http://hdl.handle.net/10092/3608.
Der volle Inhalt der QuelleHubert, Harry Hubert Harry. „Jugendfürsorge, Jugendwohlfahrt und Jugendhilfe : zur Geschichte des Jugendamtes der Stadt Frankfurt am Main“. Frankfurt am Main Fachhochsch.-Verl, 2005. http://deposit.ddb.de/cgi-bin/dokserv?id=2681125&prov=M&dokv̲ar=1&doke̲xt=htm.
Der volle Inhalt der QuelleHermes, Hans-Joachim, und Bernd Lorenz. „Lösungen suchen – Visionen bewahren: Tagung der Arbeitsgruppen Bibliotheken und Dezimalklassifikationen im Rahmen der 35. Jahrestagung der Gesellschaft für Klassifikation am 31. August und 01. September 2011 in Frankfurt /M“. Technische Universität Chemnitz, 2011. https://monarch.qucosa.de/id/qucosa%3A19623.
Der volle Inhalt der QuelleLooking back at Frankfurt it may be stated: 40 colleagues attended our meeting. In two days we listened to 13 speeches. And of course a support program – consisting of library tours – was run. One of the pre-eminent adjectives in the various contributions was “automatic” or “automated”; it suggests the idea of machine-created notations in a classification system or some kind of a self-generating controlled vocabulary in a system of subject headings. But any system of automated indexing needs pools of reference data – and those cannot be created without intellectual input. Which applies also to the creation of a thesaurus. That far my very brief introduction into our 2011 investigation into the novelties of that part of the library world that concerns us: Subject indexing or simply search and find. Hans-J. Hermes
Ziemer, Hansjakob. „Die Moderne hören : das Konzert als urbanes Forum 1890 - 1940 /“. Frankfurt am Main [u.a.] : Campus, 2008. http://deposit.d-nb.de/cgi-bin/dokserv?id=3112280&prov=M&dok%5Fvar=1&dok%5Fext=htm.
Der volle Inhalt der QuelleNetzer, Katinka. „Wissenschaft aus nationaler Sehnsucht : die Verhandlungen der Germanisten 1846 und 1847 /“. Heidelberg : Winter, 2006. http://deposit.ddb.de/cgi-bin/dokserv?id=2758701&prov=M&dok_var=1&dok_ext=htm.
Der volle Inhalt der QuelleTheilig, Stephan. „Christiane Caemmerer, Jörg Jungmayr und Eef Overgaauw (Hrsg. ), Flugblätter von der frühen Neuzeit bis zur Gegenwart als kulturhistorische Quellen und bibliothekarische Sondermaterialien, Frankfurt/M. 2010“. Universität Potsdam, 2011. http://opus.kobv.de/ubp/volltexte/2012/5831/.
Der volle Inhalt der QuelleRivarola, José Luis. „Homenaje a Rodolfo Grossmann. Festschrift zu seínem 85, Geburtstag, herausgegeben von Sabíne Horl, José M, Navarro de Adriaensens, Hans Karl Schneider, Frankfurt am Main (Verlag Peter Lang) 1977, XXXII, 499pp“. Pontificia Universidad Católica del Perú, 2013. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/102157.
Der volle Inhalt der QuelleReitsma, Regan Lance. „Personal ideals and rationally impotent desires“. Columbus, Ohio : Ohio State University, 2007. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc%5Fnum=osu1190123916.
Der volle Inhalt der QuelleKoniecki, Sylvia. „Escudero Baztán, Juan M. El alcalde de Zalamea. Edición crítica de las dos versiones (Calderón tk la Barca y Lope tk ~ga, atribuida). Universidad de Navarra. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert, 1998. 583 pp“. Pontificia Universidad Católica del Perú, 2013. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/101736.
Der volle Inhalt der QuelleWurbs, Janina. „Diana Matut: Dichtung und Musik im frühneuzeitlichen Aschkenas : Ms. opp. add. 4o 136 der Bodleian Library, Oxford (das so genannte Wallich-Manuskript) und Ms. hebr. oct. 219 der Stadt- und Universitätsbibliothek, Frankfurt a. M.. - (Studies in Jewish History and Culture ; Bd. 29) [rezensiert von] Janina Wurbs“. Universität Potsdam, 2012. http://opus.kobv.de/ubp/volltexte/2012/6175/.
Der volle Inhalt der QuelleWodarz-Eichner, Eva. „Narrenweisheit im Priestergewand : zur Interpretation des spätmittelalterlichen Schwankromans "Die geschicht und histori des pfaffen von Kalenberg" /“. München : Utz, 2007. http://deposit.d-nb.de/cgi-bin/dokserv?id=2866679&prov=M&dok_var=1&dok_ext=htm.
Der volle Inhalt der QuelleBosch, Abarca Jorge. „Vivienda pequeña y forma urbana. Fundamentos de la ciudad moderna alemana“. Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2016. http://hdl.handle.net/10251/61453.
Der volle Inhalt der Quelle[ES] Vivienda pequeña y forma urbana. Fundamentos de la ciudad moderna alemana. Vivienda pequeña y forma urbana son los conceptos sobre los que se fundamenta esta investigación que quiere determinar las características de la ciudad alemana en la que se desarrolla la arquitectura moderna del Neues Bauen. La vivienda pequeña como un nuevo tipo carente de un antecedente histórico inmediato, que surge de la necesidad de alojar a la nueva clase del proletariado industrial. La forma urbana como la distinta configuración que adquiere la ciudad, consecuencia de las transformaciones que exige su crecimiento para adecuarse a una nueva realidad social. En Alemania, como en el resto de los países de Europa, la vivienda pequeña tiene su origen al reconocerse la necesidad de mejora de las condiciones de vida del trabajador. Una reacción que se produce desde la filantropía principalmente, pero también como garantía del mantenimiento de unas condiciones sociales establecidas. El movimiento para la reforma de la vivienda, planteado desde iniciativas particulares, resuelve de manera eficaz nuevas formas para una vivienda pequeña, higiénica, funcional y accesible a una parte de esta masa obrera, estableciendo sólidos criterios funcionales que se mantienen como principios de una tipología en la configuración de la vivienda moderna en los comienzos del siglo XX. La gran ciudad alemana, representada en esta investigación por Berlín principalmente, plantea su expansión sobre una idea urbana importada, que tiene en la expresión monumental del espacio urbano su mayor interés. Con un sistema originado en los procesos de reforma interior de la ciudad francesa, se traza la ampliación exterior de la ciudad alemana como un continuo edificado imponente, en el que la vivienda pequeña sólo constituye un relleno interior denso. Este "mar pétreo", como define Muthesius a una ciudad que se extiende concentrada hasta su límite, se mostrará incompatible con la vivienda pequeña que se necesita. Desde el reconocimiento de esta incoherencia y con una nueva aproximación científica a la construcción de la ciudad, se inicia el proceso de transformación hacia un nuevo modelo urbano que considere la necesidad de la vivienda pequeña saludable y retorne al ciudadano el contacto con la naturaleza, un sentimiento vernáculo de gran arraigo en el pueblo alemán. A partir del estudio de las ideas y actuaciones de los protagonistas de este proceso, recogidas en documentos originales, la investigación avanza en el reconocimiento de las características propias y fundamentales de una ciudad alemana que, en el comienzo de la tercera década del siglo XX, basa su cualidad de moderna en criterios comunes relativos a la separación de las funciones urbanas, la inserción del verde en la ciudad y el valor del espacio público. Sobre esta ciudad moderna alemana de la primera posguerra europea se construirá la específica solución de la arquitectura del Neues Bauen.
[CAT] Habitatge petit i forma urbana. Fonaments de la ciutat moderna alemanya. Habitatge petit i forma urbana són els conceptes sobre els quals es fonamenta aquest treball de recerca, que vol determinar les característiques de la ciutat alemanya en la qual es desenvolupa l'arquitectura moderna del Neues Bauen. L'habitatge petit com un nou tipus mancat d'un antecedent històric immediat, que sorgeix de la necessitat d'allotjar la nova classe del proletariat industrial. La forma urbana com la diferent configuració que adquireix la ciutat, conseqüència de les transformacions que exigeix el creixement d'aquesta per a adequar-se a una nova realitat social. A Alemanya, com a la resta dels països d'Europa, l'habitatge petit té l'origen en el reconeixement de la necessitat de millora de les condicions de vida dels treballadors. Una reacció que es produeix principalment des de la filantropia, però també com a garantia del manteniment d'unes condicions socials establides. El moviment per a la reforma de l'habitatge, plantejat des d'iniciatives particulars, resol de manera eficaç noves formes per a un habitatge petit, higiènic, funcional i accessible a una part d'aquesta massa obrera, i estableix uns criteris funcionals sòlids que es mantenen com a principis d'una tipologia en la configuració de l'habitatge modern en els inicis del segle xx. La gran ciutat alemanya, representada en aquest treball per Berlín principalment, es planteja l'expansió sobre una idea urbana importada que té el major interès en l'expressió monumental de l'espai urbà. Amb un sistema originat en els processos de reforma interior de la ciutat francesa, l'ampliació exterior de la ciutat alemanya es traça com un contínuum edificat imposant, en el qual l'habitatge petit només constitueix un farciment interior dens. Aquesta "mar pètria", com Muthesius defineix una ciutat que s'estén concentrada fins al límit, es mostrarà incompatible amb l'habitatge petit que es necessita. Des del reconeixement d'aquesta incoherència i amb una nova aproximació científica a la construcció de la ciutat, s'inicia el procés de transformació cap a un nou model urbà que considere la necessitat de l'habitatge petit saludable i retorne al ciutadà el contacte amb la natura, un sentiment vernacle de gran arrelament en el poble alemany. A partir de l'estudi de les idees i actuacions dels protagonistes d'aquest procés, recollides en documents originals, la recerca avança en el reconeixement de les característiques pròpies i fonamentals d'una ciutat alemanya que, al començament de la tercera dècada del segle xx, basa la seua qualitat de moderna en criteris comuns relatius a la separació de les funcions urbanes, la inserció del verd a la ciutat i el valor de l'espai públic. Sobre aquesta ciutat moderna alemanya de la primera postguerra europea es construirà la solució específica de l'arquitectura del Neues Bauen.
Bosch Abarca, J. (2016). Vivienda pequeña y forma urbana. Fundamentos de la ciudad moderna alemana [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61453
TESIS
Müller, Beate [Verfasser], Ferdinand M. [Akademischer Betreuer] Gerlach und David [Akademischer Betreuer] Groneberg. „Methoden zur Messung von Patientensicherheitskultur in der Hausarztpraxis - Auswertung der Basisdaten einer randomisiert-kontrollierten Studie über die Effekte der Frankfurter Patientensicherheitsmatrix / Beate Müller. Gutachter: Ferdinand M. Gerlach ; David Groneberg. Betreuer: Ferdinand M. Gerlach“. Frankfurt am Main : Univ.-Bibliothek Frankfurt am Main, 2013. http://d-nb.info/1044413379/34.
Der volle Inhalt der QuelleMARTELLA, Vincenzo. „Dialectics of Cultural Criticism. Adorno’s Confrontation with Rudolf Borchardt and Ludwig Klages in the Odyssey chapter of Dialektik der Aufklärung“. Doctoral thesis, Università degli studi di Bergamo, 2012. http://hdl.handle.net/10446/26688.
Der volle Inhalt der Quelle„Lösungen suchen – Visionen bewahren“. Universitätsbibliothek Chemnitz, 2011. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bsz:ch1-qucosa-81066.
Der volle Inhalt der QuelleLooking back at Frankfurt it may be stated: 40 colleagues attended our meeting. In two days we listened to 13 speeches. And of course a support program – consisting of library tours – was run. One of the pre-eminent adjectives in the various contributions was “automatic” or “automated”; it suggests the idea of machine-created notations in a classification system or some kind of a self-generating controlled vocabulary in a system of subject headings. But any system of automated indexing needs pools of reference data – and those cannot be created without intellectual input. Which applies also to the creation of a thesaurus. That far my very brief introduction into our 2011 investigation into the novelties of that part of the library world that concerns us: Subject indexing or simply search and find. Hans-J. Hermes