Inhaltsverzeichnis
Auswahl der wissenschaftlichen Literatur zum Thema „Discrete Phase Model DPM“
Geben Sie eine Quelle nach APA, MLA, Chicago, Harvard und anderen Zitierweisen an
Machen Sie sich mit den Listen der aktuellen Artikel, Bücher, Dissertationen, Berichten und anderer wissenschaftlichen Quellen zum Thema "Discrete Phase Model DPM" bekannt.
Neben jedem Werk im Literaturverzeichnis ist die Option "Zur Bibliographie hinzufügen" verfügbar. Nutzen Sie sie, wird Ihre bibliographische Angabe des gewählten Werkes nach der nötigen Zitierweise (APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver usw.) automatisch gestaltet.
Sie können auch den vollen Text der wissenschaftlichen Publikation im PDF-Format herunterladen und eine Online-Annotation der Arbeit lesen, wenn die relevanten Parameter in den Metadaten verfügbar sind.
Zeitschriftenartikel zum Thema "Discrete Phase Model DPM"
Chattopadhyay, Kinnor, Mihaiela Isac und Roderick I. L. Guthrie. „Considerations in Using the Discrete Phase Model (DPM)“. steel research international 82, Nr. 11 (21.06.2011): 1287–89. http://dx.doi.org/10.1002/srin.201000214.
Der volle Inhalt der QuelleLatif, Shahid, Zhou Hong und Muhammad Ismail. „Aerodynamic Characteristics of NACA 23015 Landing Configuration with 20o Flap in Simulated Rain“. Applied Mechanics and Materials 555 (Juni 2014): 108–12. http://dx.doi.org/10.4028/www.scientific.net/amm.555.108.
Der volle Inhalt der QuelleFreire Rigatto da Cruz, Suellen, Fabio De Assis Ressel Pereira, Daniel Da Cunha Ribeiro, André Leibsohn Martins und Oldrich Joel Romero. „STUDY OF CALCITE PRECIPITATION IN WELL CONDITIONS USING THE DDPM-DPM APPROACH“. Latin American Applied Research - An international journal 51, Nr. 2 (20.03.2021): 101–6. http://dx.doi.org/10.52292/j.laar.2021.215.
Der volle Inhalt der QuelleOhsaki, Shuji, Ryosuke Mitani, Saki Fujiwara, Hideya Nakamura und Satoru Watano. „Numerical Simulation of Particle Motions in Cascade Impactor and Human Respiratory System“. MATEC Web of Conferences 333 (2021): 02013. http://dx.doi.org/10.1051/matecconf/202133302013.
Der volle Inhalt der QuelleOhsaki, Shuji, Ryosuke Mitani, Saki Fujiwara, Hideya Nakamura und Satoru Watano. „Numerical Simulation of Particle Motions in Cascade Impactor and Human Respiratory System“. MATEC Web of Conferences 333 (2021): 02013. http://dx.doi.org/10.1051/matecconf/202133302013.
Der volle Inhalt der QuelleXu, Rang Shu, Juan Juan Wang, Wei Xu und Li Bo Liu. „Numerical DPM Model for Two-Phase Flow in Aero-Engine Bearing Chamber“. Advanced Materials Research 201-203 (Februar 2011): 2267–70. http://dx.doi.org/10.4028/www.scientific.net/amr.201-203.2267.
Der volle Inhalt der QuelleChang, Ping, Guang Xu, Fubao Zhou, Benjamin Mullins und S. Abishek. „Comparison of underground mine DPM simulation using discrete phase and continuous phase models“. Process Safety and Environmental Protection 127 (Juli 2019): 45–55. http://dx.doi.org/10.1016/j.psep.2019.04.027.
Der volle Inhalt der QuelleLi, Liang Chao. „CFD-DPM Modeling of Gas-Liquid Flow in a Stirred Vessel“. Advanced Materials Research 550-553 (Juli 2012): 979–83. http://dx.doi.org/10.4028/www.scientific.net/amr.550-553.979.
Der volle Inhalt der QuelleCârlescu, Petru, Ioan Tenu, Marius Baetu und Radu Rosca. „CFD Study on must of Grapes Separation in a Hydrocyclone“. Advanced Materials Research 837 (November 2013): 645–50. http://dx.doi.org/10.4028/www.scientific.net/amr.837.645.
Der volle Inhalt der QuelleM.Mukhtar, M. A. Fatah, Aizat Abas, M. S. Haslinda, F. Che Ani, M. Z. Abdullah, A. Jalar und R. Ismail. „Discrete Phase Model (DPM) study of nano-reinforced Lead Free Solder Sn-3.0Ag-0.5Cu (SAC305)“. IOP Conference Series: Materials Science and Engineering 370 (Mai 2018): 012067. http://dx.doi.org/10.1088/1757-899x/370/1/012067.
Der volle Inhalt der QuelleDissertationen zum Thema "Discrete Phase Model DPM"
Kupčíková, Laura. „Částice plovoucí na volné hladině vln“. Master's thesis, Vysoké učení technické v Brně. Fakulta strojního inženýrství, 2021. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-444637.
Der volle Inhalt der QuellePeña, Monferrer Carlos. „Computational fluid dynamics multiscale modelling of bubbly flow. A critical study and new developments on volume of fluid, discrete element and two-fluid methods“. Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/90493.
Der volle Inhalt der QuelleEl estudio y modelado de flujos bifásicos, incluso los más simples como el bubbly flow, sigue siendo un reto que conlleva aproximarse a los fenómenos físicos que lo rigen desde diferentes niveles de resolución espacial y temporal. El uso de códigos CFD (Computational Fluid Dynamics) como herramienta de modelado está muy extendida y resulta prometedora, pero hoy por hoy, no existe una única aproximación o técnica de resolución que permita predecir la dinámica de estos sistemas en los diferentes niveles de resolución, y que ofrezca suficiente precisión en sus resultados. La dificultad intrínseca de los fenómenos que allí ocurren, sobre todo los ligados a la interfase entre ambas fases, hace que los códigos de bajo o medio nivel de resolución, como pueden ser los códigos de sistema (RELAP, TRACE, etc.) o los basados en aproximaciones 3D TFM (Two-Fluid Model) tengan serios problemas para ofrecer resultados aceptables, a no ser que se trate de escenarios muy conocidos y se busquen resultados globales. En cambio, códigos basados en alto nivel de resolución, como los que utilizan VOF (Volume Of Fluid), requirieren de un esfuerzo computacional tan elevado que no pueden ser aplicados a sistemas complejos. En esta tesis, mediante el uso de la librería OpenFOAM se ha creado un marco de simulación de código abierto para analizar los escenarios desde niveles de resolución de microescala a macroescala, analizando las diferentes aproximaciones, así como la información que es necesaria aportar en cada una de ellas, para el estudio del régimen de bubbly flow. En la primera parte se estudia la dinámica de burbujas individuales a un alto nivel de resolución mediante el uso del método VOF (Volume Of Fluid). Esta técnica ha permitido obtener resultados precisos como la formación de la burbuja, velocidad terminal, camino recorrido, estela producida por la burbuja e inestabilidades que produce en su camino. Pero esta aproximación resulta inviable para entornos reales con la participación de más de unas pocas decenas de burbujas. Como alternativa, se propone el uso de técnicas CFD-DEM (Discrete Element Methods) en la que se representa a las burbujas como partículas discretas. En esta tesis se ha desarrollado un nuevo solver para bubbly flow en el que se han añadido un gran número de nuevos modelos, como los necesarios para contemplar los choques entre burbujas o con las paredes, la turbulencia, la velocidad vista por las burbujas, la distribución del intercambio de momento y masas con el fluido en las diferentes celdas por cada una de las burbujas o la expansión de la fase gaseosa entre otros. Pero también se han tenido que incluir nuevos algoritmos como el necesario para inyectar de forma adecuada la fase gaseosa en el sistema. Este nuevo solver ofrece resultados con un nivel de resolución superior a los desarrollados hasta la fecha. Siguiendo con la reducción del nivel de resolución, y por tanto los recursos computacionales necesarios, se efectúa el desarrollo de un solver tridimensional de TFM en el que se ha implementado el método QMOM (Quadrature Method Of Moments) para resolver la ecuación de balance poblacional. El solver se desarrolla con los mismos modelos de cierre que el CFD-DEM para analizar los efectos relacionados con la pérdida de información debido al promediado de las ecuaciones instantáneas de Navier-Stokes. El análisis de resultados de CFD-DEM permite determinar las discrepancias encontradas por considerar los valores promediados y el flujo homogéneo de los modelos clásicos de TFM. Por último, como aproximación de nivel de resolución más bajo, se investiga el uso uso de códigos de sistema, utilizando el código RELAP5/MOD3 para analizar el modelado del flujo en condiciones de bubbly flow. El código es modificado para reproducir correctamente el flujo bifásico en tuberías verticales, comparando el comportamiento de aproximaciones para el cálculo del término d
L'estudi i modelatge de fluxos bifàsics, fins i tot els més simples com bubbly flow, segueix sent un repte que comporta aproximar-se als fenòmens físics que ho regeixen des de diferents nivells de resolució espacial i temporal. L'ús de codis CFD (Computational Fluid Dynamics) com a eina de modelatge està molt estesa i resulta prometedora, però ara per ara, no existeix una única aproximació o tècnica de resolució que permeta predir la dinàmica d'aquests sistemes en els diferents nivells de resolució, i que oferisca suficient precisió en els seus resultats. Les dificultat intrínseques dels fenòmens que allí ocorren, sobre tots els lligats a la interfase entre les dues fases, fa que els codis de baix o mig nivell de resolució, com poden ser els codis de sistema (RELAP,TRACE, etc.) o els basats en aproximacions 3D TFM (Two-Fluid Model) tinguen seriosos problemes per a oferir resultats acceptables , llevat que es tracte d'escenaris molt coneguts i se persegueixen resultats globals. En canvi, codis basats en alt nivell de resolució, com els que utilitzen VOF (Volume Of Fluid), requereixen d'un esforç computacional tan elevat que no poden ser aplicats a sistemes complexos. En aquesta tesi, mitjançant l'ús de la llibreria OpenFOAM s'ha creat un marc de simulació de codi obert per a analitzar els escenaris des de nivells de resolució de microescala a macroescala, analitzant les diferents aproximacions, així com la informació que és necessària aportar en cadascuna d'elles, per a l'estudi del règim de bubbly flow. En la primera part s'estudia la dinàmica de bambolles individuals a un alt nivell de resolució mitjançant l'ús del mètode VOF. Aquesta tècnica ha permès obtenir resultats precisos com la formació de la bambolla, velocitat terminal, camí recorregut, estela produida per la bambolla i inestabilitats que produeix en el seu camí. Però aquesta aproximació resulta inviable per a entorns reals amb la participació de més d'unes poques desenes de bambolles. Com a alternativa en aqueix cas es proposa l'ús de tècniques CFD-DEM (Discrete Element Methods) en la qual es representa a les bambolles com a partícules discretes. En aquesta tesi s'ha desenvolupat un nou solver per a bubbly flow en el qual s'han afegit un gran nombre de nous models, com els necessaris per a contemplar els xocs entre bambolles o amb les parets, la turbulència, la velocitat vista per les bambolles, la distribució de l'intercanvi de moment i masses amb el fluid en les diferents cel·les per cadascuna de les bambolles o els models d'expansió de la fase gasosa entre uns altres. Però també s'ha hagut d'incloure nous algoritmes com el necessari per a injectar de forma adequada la fase gasosa en el sistema. Aquest nou solver ofereix resultats amb un nivell de resolució superior als desenvolupat fins la data. Seguint amb la reducció del nivell de resolució, i per tant els recursos computacionals necessaris, s'efectua el desenvolupament d'un solver tridimensional de TFM en el qual s'ha implementat el mètode QMOM (Quadrature Method Of Moments) per a resoldre l'equació de balanç poblacional. El solver es desenvolupa amb els mateixos models de tancament que el CFD-DEM per a analitzar els efectes relacionats amb la pèrdua d'informació a causa del promitjat de les equacions instantànies de Navier-Stokes. L'anàlisi de resultats de CFD-DEM permet determinar les discrepàncies ocasionades per considerar els valors promitjats i el flux homogeni dels models clàssics de TFM. Finalment, com a aproximació de nivell de resolució més baix, s'analitza l'ús de codis de sistema, utilitzant el codi RELAP5/MOD3 per a analitzar el modelatge del fluxos en règim de bubbly flow. El codi és modificat per a reproduir correctament les característiques del flux bifàsic en canonades verticals, comparant el comportament d'aproximacions per al càlcul del terme de drag basades en velocitat de drift flux model i de les basades en coe
Peña Monferrer, C. (2017). Computational fluid dynamics multiscale modelling of bubbly flow. A critical study and new developments on volume of fluid, discrete element and two-fluid methods [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90493
TESIS
Hardman, David. „Computational modelling of monocyte deposition in abdominal aortic aneurysms“. Thesis, University of Edinburgh, 2011. http://hdl.handle.net/1842/5585.
Der volle Inhalt der QuelleAldhafeery, Yousif. „Modeling of Argon-Molten steel flow in a slab continuous caster by discrete phase model“. Thesis, McGill University, 2012. http://digitool.Library.McGill.CA:80/R/?func=dbin-jump-full&object_id=110686.
Der volle Inhalt der QuelleL‟amélioration de la propreté de l'acier fondu et la réduction des problèmes liés au colmatage de la busette immergée (SEN) sont deux principaux critères pour un fonctionnement efficace d‟une coulée continue d‟acier. L'injection d'argon est utilisée pour atteindre ces objectifs. Cependant, l'argon peut causer des défauts de qualité liés à l'entraînement de laitier et / ou aux défauts de type "pencil pipe" et affecter les flux d'acier en fusion et les distributions de température dans le SEN et dans la région du moule.Le modèle bien connu de turbulence k-ω, ainsi que la continuité, la dynamique et les équations 3D de l'énergie, ont été employés afin de prédire et de quantifier les champs de vitesse monophasés et les distributions de température pour la région supérieure d'une brame de coulée continue. En outre, le Modèle de la Phase Discrète (DPM), qui comporte un couplage de moments bidirectionnel et l'équilibre des forces sur des bulles discrètes, a été utilisé pour simuler les flux du liquide à deux phases acier-argon. Les simulations 3D en régime transitoire ont été réalisées par ANSYS FLUENT-code (version 12) pour différents taux d'injection de bulles discrètes d'argon à partir d'un bouchon-tige poreux dans un modèle quart de SEN et de configuration du moule.L'influence des paramètres d'injection d'argon, comme le taux d'injection et la taille des bulles, pour des vitesses de coulée différentes d'un caster classique a été étudié à fond. Une comparaison entre les résultats prévus de vitesse de surface et les résultats expérimentaux de la littérature montre un accord acceptable. Des simulations indiquent que le niveau élevé des taux d'injection d'argon est préjudiciable au modèle des flux, ce qui est particulièrement vrai pour les faibles vitesses de coulée. Puisque, dans ces conditions, il y a une forte probabilité de scories d'émulsification et de piégeage de bulles. L'injection d'argon, en particulier avec des bulles de petite taille, forme habituellement deux pics de vitesse au niveau du ménisque. Ces pics ont des effets moins dominants sur les taux d'injection inférieurs et / ou les bulles de plus grande taille. Des vitesses de coulée élevées réduisent l'impact de l'injection de gaz près des murs SEN en raison de la fraction volumique de gaz inférieure dans cette région, mais améliorent le taux de dissipation de surchauffe dans la région supérieure du moule.Les résultats de cette modélisation montrent que les simulations DPM peuvent fournir des lignes directrices qualitatives raisonnables dans la caractérisation du flux gazeux fondu complexe acier-argon dans le moule. La présente étude numérique paramétrique suggère qu'un contrôle adéquat du taux d'injection d'argon, ce qui correspond à une vitesse de coulée spécifique, est essentiel dans l'obtention de modèles d'écoulement optimaux, pour réduire l'entraînement des scories et des points froids, et pour améliorer les taux de dissipation de la surchauffe.
Gersberg, Paul. „Confinement and driving effects on continuous and discrete model interfaces“. Thesis, Bordeaux, 2020. http://www.theses.fr/2020BORD0084.
Der volle Inhalt der QuelleThis thesis examines the properties of the interface between two phases in phase separated systems. We are interested in how finite size effects modify the statistical properties of these interfaces, in particular how the dependence of the free energy on the system size gives rise to long range critical Casimir forces close to thecritical point. Often the interfaces in phase separated systems are described by simplified or coarsegrained models whose only degrees of freedom are the interface height. We review how the statics and dynamics of these interface models can be derived from microscopic spin models and statistical field theories. We then examine finite size effects for continuous interface models such as the Edwards Wilkinson model and discrete models such as the Solid-On-Solid model and discuss their relevance to the critical Casimir effect. In the second part of the thesis we examine models of driven interfaces which have nonequilibrium steady states. We develop a model C type model of an interface which shows a nonequlibrium steady state even with constant driving. The resulting nonequlibrium steady state shows properties seen in experiments on sheared colloidal systems, notably the suppression of height fluctuations but an increase in the fluctuations’correlation length. Finally we propose a new model for one dimensional interfaces which is a modification of the solid on-solid model and containing an extra entropic term ,whose correspondance with physical systems is yet to be found
土井, 克則, Katsunori DOI, Igor MEN'SHOV, 佳朗 中村 und Yoshiaki NAKAMURA. „衝撃波流れによって形成される粉塵雲の数値シミュレーション“. 日本機械学会, 2005. http://hdl.handle.net/2237/9089.
Der volle Inhalt der QuellePekel, Yusuf Okan. „Trajectory Computation Of Small Solid Particles Released And Carried By Flowfields Of Helicopters In Forward Flight“. Master's thesis, METU, 1995. http://etd.lib.metu.edu.tr/upload/12611535/index.pdf.
Der volle Inhalt der QuelleBjörnberg, Jakob Erik. „Graphical representations of Ising and Potts models : Stochastic geometry of the quantum Ising model and the space-time Potts model“. Doctoral thesis, KTH, Matematik (Inst.), 2009. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-11267.
Der volle Inhalt der QuelleHTML clipboard Statistisk fysik syftar till att förklara ett materials makroskopiska egenskaper i termer av dess mikroskopiska struktur. En särskilt intressant egenskap är är fenomenet fasövergång, det vill säga en plötslig förändring i de makroskopiska egenskaperna när externa förutsättningar varieras. Två modeller är särskilt intressanta för en matematiker, nämligen Ising-modellen av en magnet och perkolationsmodellen av ett poröst material. Dessa två modeller sammanförs av den så-kallade fk-modellen, en slumpgrafsmodell som först studerades av Fortuin och Kasteleyn på 1970-talet. fk-modellen har sedermera visat sig vara extremt användbar för att bevisa viktiga resultat om Ising-modellen och liknande modeller. I den här avhandlingen studeras den motsvarande grafiska strukturen hos två näraliggande modeller. Den första av dessa är den kvantteoretiska Isingmodellen med transverst fält, vilken är en utveckling av den klassiska Isingmodellen och först studerades av Lieb, Schultz och Mattis på 1960-talet. Den andra modellen är rumtid-perkolation, som är nära besläktad med kontaktmodellen av infektionsspridning. I Kapitel 2 definieras rumtid-fk-modellen, och flera probabilistiska verktyg utforskas för att studera dess grundläggande egenskaper. Vi möter rumtid-Potts-modellen, som uppenbarar sig som en naturlig generalisering av den kvantteoretiska Ising-modellen. De viktigaste egenskaperna hos fasövergången i dessa modeller behandlas i detta kapitel, exempelvis det faktum att det i fk-modellen finns högst en obegränsad komponent, samt den undre gräns för det kritiska värdet som detta innebär. I Kapitel 3 utvecklas en alternativ grafisk framställning av den kvantteoretiska Ising-modellen, den så-kallade slumpparitetsframställningen. Denna är baserad på slumpflödesframställningen av den klassiska Ising-modellen, och är ett verktyg som låter oss studera fasövergången och gränsbeteendet mycket närmare. Huvudsyftet med detta kapitel är att bevisa att fasövergången är skarp—en central egenskap—samt att fastslå olikheter för vissa kritiska exponenter. Metoden består i att använda slumpparitetsframställningen för att härleda vissa differentialolikheter, vilka sedan kan integreras för att lägga fast att gränsen är skarp. I Kapitel 4 utforskas några konsekvenser, samt möjliga vidareutvecklingar, av resultaten i de tidigare kapitlen. Exempelvis bestäms det kritiska värdet hos den kvantteoretiska Ising-modellen på , samt i ‘stjärnliknankde’ geometrier.
QC 20100705
Hennicker, Julian. „Discrétisation gradient de modèles d’écoulements à dimensions hybrides dans les milieux poreux fracturés“. Thesis, Université Côte d'Azur (ComUE), 2017. http://www.theses.fr/2017AZUR4057/document.
Der volle Inhalt der QuelleThis thesis investigates the modelling of Darcy flow through fractured porous media and its discretization on general polyhedral meshes. We follow the approach of hybrid dimensional models, invoking a complex network of planar fractures. The models account for matrix-fracture interactions and fractures acting either as drains or as barriers, i.e. we have to deal with pressure discontinuities at matrix-fracture interfaces. In the case of two phase flow, we present two models, which permit to treat gravity dominated flow as well as discontinuous capillary pressure at the material interfaces. The numerical analysis is performed in the general framework of the Gradient Discretisation Method, which is extended to the models under consideration. Two families of schemes namely the Vertex Approximate Gradient scheme (VAG) and the Hybrid Finite Volume scheme (HFV) are detailed and shown to fit in the gradient scheme framework, which yields, in particular, convergence. For single phase flow, we obtain convergence of order 1 via density results. For two phase flow, the existence of a solution is obtained as a byproduct of the convergence analysis. Several test cases are presented. For single phase flow, we study the convergence on different types of meshes for a family of solutions. For two phase flow, we compare the hybrid-dimensional models to the reference equidimensional model, in which fractures have the same dimension as the matrix. This does not only provide quantitative evidence about computational gain, but also leads to deep insight about the quality of the proposed reduced models
Khosrow, Ebrahimi. „Numerical simulation of turbulent airflow, tracer gas diffusion, and particle dispersion in a mockup aircraft cabin“. Diss., Kansas State University, 2012. http://hdl.handle.net/2097/13609.
Der volle Inhalt der QuelleDepartment of Mechanical and Nuclear Engineering
M.H. Hosni
Z.C. Zheng
In order to study the capability of computational methods in investigating the mechanisms associated with disease and contaminants transmission in aircraft cabins, the Computational Fluid Dynamics (CFD) models are used for the simulation of turbulent airflow, tracer gas diffusion, and particle dispersion in a generic aircraft cabin mockup. The CFD models are validated through comparisons of the CFD predictions with the corresponding experimental measurements. It is found that using Large Eddy Simulation (LES) with the Werner-Wengle wall function, one can predict unsteady airflow velocity field with relatively high accuracy. However in the middle region of the cabin mockup, where the recirculation of airflow takes place, the accuracy is not as good as that in other locations. By examining different k-ε models, the current study recommends the use of the RNG k-ε model with the non-equilibrium wall function as a Reynolds Averaged Navier Stokes (RANS) model for predicting the steady-state airflow velocity data. It is also found that changing the cabin air-inlet nozzle height has a significant effect on the flow behavior in the middle and upper part of the cabin, while the flow pattern in the lower part is not affected as much. Through the use of LES and species transport model in simulating tracer gas diffusion, very good agreement between predicted and measured tracer gas concentration data is observed for some monitoring locations, but the agreement level is not uniform for all the sampling point locations. The reasons for the deviations between predictions and measurements for those locations are discussed. The Lagrange-Euler approach is invoked in the particle dispersion simulations. In this approach, the equation of motion for the discrete phase is coupled with the continuous phase governing equations through the calculation of drag and buoyancy forces acting on particles. The continuous phase flow is turbulent and RANS is employed in order to calculate the continuous phase velocity field. A complete study on grid dependence for RANS simulation is performed through a controllable regional mesh refinement scheme. The grid dependence study shows that using unstructured grid with tetrahedral and hybrid elements in the refinement region are more efficient than using structured grid with hexahedral elements. The effect of turbulence on the particle dispersion is taken into account by using a stochastic tracking method (Discrete Random Walk model). One of the significant features of this study is the investigation of the effect of the number of tries on the accuracy of particle concentration predictions when Discrete Random Walk is used to model turbulent distribution of particles. Subsequently, the optimum number of tries to obtain the most accurate predictions is determined. In accordance with the corresponding experimental data, the effect of particle size on particle distribution is also studied and discussed through the simulation of two different sizes of mono-disperse particles in the cabin with straight injection tube, i.e., 3µm and 10µm. Due to the low particle loading, neglecting the effect of particles motion on the continuous phase flow-field seems to be a reasonable, simplifying assumption in running the simulations. However, this assumption is verified through the comparison of the results from 1-way and 2-way coupling simulations. Eventually through the simulations for the particle injection using the cone diffuser, the effects of cabin pressure gradient as well as the particle density on particles dispersion behavior are studied and discussed. In the last part of this dissertation, the turbulent airflow in a full-scale Boeing 767 aircraft cabin mockup with eleven rows of seats and manikins is simulated using steady RANS method. The results of this simulation cannot only be used to study the airflow pattern, but also can be used as the initial condition for running the tracer gas diffusion and particle dispersion simulations in this cabin mockup.
Bücher zum Thema "Discrete Phase Model DPM"
M, Samonds, Singhal Ashok Kumar und United States. National Aeronautics and Space Administration, Hrsg. Discrete element weld model, phase II: Final report. Huntsville, Ala: CHAM of North America, 1987.
Den vollen Inhalt der Quelle findenBoudreau, Joseph F., und Eric S. Swanson. Quantum spin systems. Oxford University Press, 2018. http://dx.doi.org/10.1093/oso/9780198708636.003.0022.
Der volle Inhalt der QuelleBuchteile zum Thema "Discrete Phase Model DPM"
Buot, F. A. „Discrete Phase-Space Model for Quantum Mechanics“. In Bell’s Theorem, Quantum Theory and Conceptions of the Universe, 159–62. Dordrecht: Springer Netherlands, 1989. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-017-0849-4_24.
Der volle Inhalt der QuellePyrz, R., und B. Bochenek. „Discrete Model of Fracture in Disordered Two-Phase Materials“. In IUTAM Symposium on Microstructure-Property Interactions in Composite Materials, 313–26. Dordrecht: Springer Netherlands, 1995. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-011-0059-5_26.
Der volle Inhalt der QuelleMorla, Ramakrishna, Shivakumar Karekal, Ajit Godbole, Mahesh Sriwas, Jan Jacobs, Purushotham Tukkaraja und Brian Chapula. „Optimizing secondary fan location and air quantity to control DPM recirculation in underground workings using Discrete phase modelling“. In Mine Ventilation, 124–32. London: CRC Press, 2021. http://dx.doi.org/10.1201/9781003188476-13.
Der volle Inhalt der QuelleNikitin, Kirill D., und Ruslan M. Yanbarisov. „Monotone Embedded Discrete Fracture Method for the Two-Phase Flow Model“. In Finite Volumes for Complex Applications IX - Methods, Theoretical Aspects, Examples, 557–64. Cham: Springer International Publishing, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-43651-3_52.
Der volle Inhalt der QuelleDroniou, J., J. Hennicker und R. Masson. „Uniform-in-Time Convergence of Numerical Schemes for a Two-Phase Discrete Fracture Model“. In Springer Proceedings in Mathematics & Statistics, 275–83. Cham: Springer International Publishing, 2017. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-57397-7_20.
Der volle Inhalt der QuelleMartin-Doñate, Cristina, Sliman Shaikheleid, Abelardo Torres-Alba und Jorge Manuel Mercado-Colmenero. „A New Smart Web Platform for Plastic Injection Molds in Industry 4.0 Environments“. In Lecture Notes in Mechanical Engineering, 309–15. Cham: Springer International Publishing, 2021. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-70566-4_49.
Der volle Inhalt der QuelleCalitoiu, Dragos, B. John und Doron Nussbaum. „Computing the Vulnerable Phase in a 2D Discrete Model of the Hodgkin-Huxley Neuron“. In Brain, Vision and AI. InTech, 2008. http://dx.doi.org/10.5772/6045.
Der volle Inhalt der QuelleJensen, Lasse, und Piet Th. van Duijnen. „THE DISCRETE SOLVENT REACTION FIELD MODEL: A QUANTUM MECHANICS/MOLECULAR MECHANICS MODEL FOR CALCULATING NONLINEAR OPTICAL PROPERTIES OF MOLECULES IN CONDENSED PHASE“. In Atoms, Molecules and Clusters in Electric Fields, 283–325. PUBLISHED BY IMPERIAL COLLEGE PRESS AND DISTRIBUTED BY WORLD SCIENTIFIC PUBLISHING CO., 2006. http://dx.doi.org/10.1142/9781860948862_0008.
Der volle Inhalt der QuelleEpelle, Emmanuel I., und Dimitrios I. Gerogiorgis. „The Influence of Cuttings Polydispersity on Wellbore Cleaning Operations using the Kinetic Theory of Granular Flow and the Dense Discrete Phase Model“. In 31st European Symposium on Computer Aided Process Engineering, 247–52. Elsevier, 2021. http://dx.doi.org/10.1016/b978-0-323-88506-5.50040-1.
Der volle Inhalt der QuelleNikolaidou, Mara, und Nancy Alexopoulou. „Frameworks for Model-Based Design of Enterprise Information Systems“. In Handbook of Research on Modern Systems Analysis and Design Technologies and Applications, 326–56. IGI Global, 2009. http://dx.doi.org/10.4018/978-1-59904-887-1.ch021.
Der volle Inhalt der QuelleKonferenzberichte zum Thema "Discrete Phase Model DPM"
Khan, Jobaidur R. „Comparison Between Discrete Phase Model and Multiphase Model for Wet Compression“. In ASME Turbo Expo 2013: Turbine Technical Conference and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2013. http://dx.doi.org/10.1115/gt2013-96022.
Der volle Inhalt der QuelleZahari, N. M., M. H. Zawawi, L. M. Sidek, Daud Mohamad, Zarina Itam, M. Z. Ramli, Agusril Syamsir, Aizat Abas und M. Rashid. „Introduction of discrete phase model (DPM) in fluid flow: A review“. In GREEN DESIGN AND MANUFACTURE: ADVANCED AND EMERGING APPLICATIONS: Proceedings of the 4th International Conference on Green Design and Manufacture 2018. Author(s), 2018. http://dx.doi.org/10.1063/1.5066875.
Der volle Inhalt der QuelleYang, Hyunjin, Surya P. Vanka und Brian G. Thomas. „Hybrid Eulerian Eulerian Discrete Phase Model of Turbulent Bubbly Flow“. In ASME 2017 International Mechanical Engineering Congress and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2017. http://dx.doi.org/10.1115/imece2017-70337.
Der volle Inhalt der QuelleFeng, Yu, und Clement Kleinstreuer. „DDPM-DEM Simulations of Particulate Flows in Human Tracheobronchial Airways“. In ASME 2013 International Mechanical Engineering Congress and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2013. http://dx.doi.org/10.1115/imece2013-62307.
Der volle Inhalt der QuelleQaroot, Y. F., N. Kharoua und L. Khezzar. „Discrete Phase Modeling of Oil Droplets in the Gas Compartment of a Production Separator“. In ASME 2014 International Mechanical Engineering Congress and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2014. http://dx.doi.org/10.1115/imece2014-37999.
Der volle Inhalt der QuelleAl, Baydu C., Kathy Simmons und Hervé P. Morvan. „Two-Phase Computational Modelling of a Spiral Bevel Gear Using a Eulerian Multiphase Model“. In ASME Turbo Expo 2015: Turbine Technical Conference and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2015. http://dx.doi.org/10.1115/gt2015-43541.
Der volle Inhalt der QuelleZheng, Z. C., Z. Wei, J. S. Bennett und X. Yang. „Simulation and Comparison of Particle Injection in an Indoor Environment Using the Species Transport and Discrete Phase Models“. In ASME 2012 Fluids Engineering Division Summer Meeting collocated with the ASME 2012 Heat Transfer Summer Conference and the ASME 2012 10th International Conference on Nanochannels, Microchannels, and Minichannels. American Society of Mechanical Engineers, 2012. http://dx.doi.org/10.1115/fedsm2012-72014.
Der volle Inhalt der QuelleYang, Mo, Chunsun Guo, Yuwen Zhang und Zhangyang Kang. „Concentration Distribution Research of a Special DC Pulverized Coal Burner“. In ASME 2011 International Mechanical Engineering Congress and Exposition. ASMEDC, 2011. http://dx.doi.org/10.1115/imece2011-62988.
Der volle Inhalt der QuelleAlihosseini, Maryam, und Paul Uwe Thamsen. „On Scouring Efficiency of Flush Waves in Sewers: A Numerical and Experimental Study“. In ASME-JSME-KSME 2019 8th Joint Fluids Engineering Conference. American Society of Mechanical Engineers, 2019. http://dx.doi.org/10.1115/ajkfluids2019-4615.
Der volle Inhalt der QuelleDick, Jean-Sebastien, Vivek Kumar, Pravin Nakod und Federico Montanari. „Simulation of an Aero-Engine Bearing Compartment Using Two-Way Transition Between Lagrangian Droplets and a Three-Dimensional Eulerian Liquid Film“. In ASME Turbo Expo 2019: Turbomachinery Technical Conference and Exposition. American Society of Mechanical Engineers, 2019. http://dx.doi.org/10.1115/gt2019-90146.
Der volle Inhalt der Quelle