Inhaltsverzeichnis
Auswahl der wissenschaftlichen Literatur zum Thema „Biodegradable oils“
Geben Sie eine Quelle nach APA, MLA, Chicago, Harvard und anderen Zitierweisen an
Machen Sie sich mit den Listen der aktuellen Artikel, Bücher, Dissertationen, Berichten und anderer wissenschaftlichen Quellen zum Thema "Biodegradable oils" bekannt.
Neben jedem Werk im Literaturverzeichnis ist die Option "Zur Bibliographie hinzufügen" verfügbar. Nutzen Sie sie, wird Ihre bibliographische Angabe des gewählten Werkes nach der nötigen Zitierweise (APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver usw.) automatisch gestaltet.
Sie können auch den vollen Text der wissenschaftlichen Publikation im PDF-Format herunterladen und eine Online-Annotation der Arbeit lesen, wenn die relevanten Parameter in den Metadaten verfügbar sind.
Zeitschriftenartikel zum Thema "Biodegradable oils"
Salas, Joaquin J., M. Victoria Ruiz-Méndez und Rafael Garcés. „Prologe: Biodegradable lubricants from vegetable oils“. Grasas y Aceites 62, Nr. 1 (16.02.2011): 7. http://dx.doi.org/10.3989/gya.000111.
Der volle Inhalt der QuelleStanciu, Ioana. „Rheological Behavior of Biodegradable Lubricants“. Oriental Journal of Chemistry 35, Nr. 2 (05.04.2019): 684–88. http://dx.doi.org/10.13005/ojc/350224.
Der volle Inhalt der QuelleTAKAYANAGI, Masaaki. „Biodegradable Lubricating Oils“. Oleoscience 5, Nr. 10 (2005): 455–61. http://dx.doi.org/10.5650/oleoscience.5.455.
Der volle Inhalt der QuelleRousek, M. „Results of the development of biodegradable oils suitable for forest machines“. Research in Agricultural Engineering 49, No. 1 (08.02.2012): 12–21. http://dx.doi.org/10.17221/4946-rae.
Der volle Inhalt der QuelleGonzález-Reyes, Gabriel A., Susana Bayo-Besteiro, Jordi Vich Llobet und Juan A. Añel. „Environmental and Economic Constraints on the Use of Lubricant Oils for Wind and Hydropower Generation: The Case of NATURGY“. Sustainability 12, Nr. 10 (21.05.2020): 4242. http://dx.doi.org/10.3390/su12104242.
Der volle Inhalt der QuelleKučera, M., und M. Rousek. „Evaluation of thermooxidation stability of biodegradable recycled rapeseed-based oil NAPRO-HO 2003“. Research in Agricultural Engineering 54, No. 4 (16.10.2008): 163–69. http://dx.doi.org/10.17221/11/2008-rae.
Der volle Inhalt der QuelleKučera, Marián, und Zdeněk Aleš. „Morphology Analysis of Friction Particles Generated in Tractor Transmission Oils“. Acta Technologica Agriculturae 20, Nr. 3 (01.09.2017): 57–62. http://dx.doi.org/10.1515/ata-2017-0012.
Der volle Inhalt der QuelleBuczek, Bronislaw, und Anna Zajezierska. „Biodegradable lubricating greases containing used frying oil as additives“. Industrial Lubrication and Tribology 67, Nr. 4 (08.06.2015): 315–19. http://dx.doi.org/10.1108/ilt-07-2013-0082.
Der volle Inhalt der QuelleRogoś, Elżbieta. „THE NON-NORMATIVE TESTS OF THE OPERATIONAL SUITABILITY OF BIODEGRADABLE HYDRAULIC OILS“. Tribologia 288, Nr. 6 (31.12.2019): 87–94. http://dx.doi.org/10.5604/01.3001.0013.7773.
Der volle Inhalt der QuelleAb Ghani, Siti Soleha, und Nor Asiah Muhamad. „Review on Dissolved Fault Gases in Monitoring Bio-Oil Filled Transformer“. Applied Mechanics and Materials 818 (Januar 2016): 69–73. http://dx.doi.org/10.4028/www.scientific.net/amm.818.69.
Der volle Inhalt der QuelleDissertationen zum Thema "Biodegradable oils"
Valverde, Sarmiento Carmen. „10-Undecenoic acid-based biodegradable hydroxy polyesters: a platform for aminoacid bioconjugates and PEG-derived amphiphilic copolymers“. Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2018. http://hdl.handle.net/10803/664715.
Der volle Inhalt der QuelleEl gran desarrollo que están experimentando actualmente los biopolímeros se debe fundamentalmente a los altos precios y disminución de las reservas de petróleo, junto con la preocupación que existe hoy en día en materia de sostenibilidad ambiental. Entre los polímeros de origen renovable los poliésteres alifáticos son los que se han estudiado en mayor profundidad por ser los más adecuados como biomateriales, debido a su biocompatibilidad y biodegradabilidad. En esta tesis se han preparado poliésteres renovables mediante química sostenible y el uso de derivados de aceite de ricino como materia de partida. Concretamente, se han usado reacciones a partir del ácido 10-undecenoico para obtener monómeros que contienen grupos funcionales ácido carboxílico y epóxido o alcohol. Ambos monómeros son capaces de experimentar polimerización, obteniendo así polímeros lineales y ramificados con grupos hidroxilo funcionalizables. Se ha demostrado que estos polímeros son degradables enzimática e hidrolíticamente. Además, estos poliésteres se han modificado con diferentes biomoléculas como aminoácidos. Finalmente, utilizando enzimas como catalizador se han sintetizado copoliésteres de bloque y de injerto a partir de estos monómeros o poliésteres y derivados del polientilenglicol. Como resultado, se han obtenido polímeros amfifílicos capaces de formar micelas, en las cuales es posible encapsular drogas para ser liberadas de forma controlada.
Currently biopolymers experienced a great development due to the high prices and decrease of petroleum reserves along with the concern increasing in terms of environmental sustainability. Aliphatic polyesters are among the most studied polymers from renewable resources, because they are considered very suitable for applications as biomaterials due to their biocompatibility and biodegradability. In this thesis, renewable polyesters have been prepared from derivatives of vegetable castor oil and using sustainable chemistry. Specifically, 10-undecenoic acid has been used to synthesize the monomers which contain carboxylic acid and epoxide or alcohol. These monomers by polymerization lead to linear or branched polymers with available reactive hydroxyl groups. It has been shown that these polymers are enzymatically and hydrolytically degradable. In addition, these polyesters have been modified with different biomolecules as aminoacids. Finally, using enzymes as catalyst have been synthesized block and grafted copolyesters from these monomers or polyesters and polyethylene glycol derivatives. As result, amphiphilic polymers capable of forming micelles have been synthesized, which can encapsulate drugs to be released.
Valencia, Sullca Cristina Encarnación. „Different strategies to obtain antimicrobial biodegradable films for food applications, using starch and/or chitosan with or without essential oils“. Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/89094.
Der volle Inhalt der QuelleEl desenvolupament de materials d'envàs biodegradables actius és un dels reptes de la societat per a resoldre els problemes mediambientals associats als residus plàstics i millorar la conservació dels aliments, allargant la seua vida útil. En la present Tesi Doctoral, s'han analitzat diferents estratègies per a l'obtenció i caracterització de pel·lícules biodegradables de hidrocoloids (midó de mandioca i quitosano amb característiques antimicrobianes. Es van obtenir pel·lícules bioactives gràcies a la incorporació d'olis essencials de capacitat antimicrobiana comprovada: fulla de canyella (AC), orenga (AO) i eugenol (EU). Els agents actius es van incorporar en la matriu polimèrica de quitosano per homogenització o encapsulació en liposomes de lecitina o microesferes d'alginato, i les pel·lícules es van obtenir per "casting". Les propietats fisicoquímiques de les pel·lícules es van analitzar en funció de la seua composició, així com la seua activitat antimicrobiana mitjançant anàlisi in vitro i in vivo. Es van obtenir pel·lícules per termo- compressió de mescles midó-quitosano, amb dues proporcions polímers:plastificant (70:30 i 60:40). Les propietats estructurals, tèrmiques i físiques de les pel·lícules de midó de yuca obtingudes es van veure afectades per la incorporació de quitosano i la proporció polímer:plastificant. Les pel·lícules amb la major proporció de plastificant van tenir major contingut en humitat i van ser més permeables al vapor d'aigua, menys rígides i menys resistents al trencament. La incorporació de quitosano va tenir un efecte positiu sobre les propietats mecàniques de les pel·lícules, que van augmentar la seua rigidesa i resistència a la fractura, reduint-se la seua extensibilitat. No obstant açò, el midó i quitosano van presentar una miscibilidad limitada per termoprocessat, i les pel·lícules van exhibir una estructura heterogènia. El polietilenglicol va cristal·litzar en gran manera en les pel·lícules, la qual cosa va limitar el seu efecte plastificant. La incorporació de quitosano va proporcionar a les pel·lícules només una lleugera activitat antimicrobiana. Es van obtenir pel·lícules bicapa formades per una capa de midó obtinguda per processament en sec i un altra capa de quitosano obtinguda per "casting". Tots dos polímers van mostrar bona adhesió interfacial, i les bicapes van mostrar millor resistència mecànica que les monocapes de midó, encara que van ser menys extensibles a causa de l'efecte de la interfase sobre la fractura. El quitosano va ser efectiu en el control del creixement bacterià en carn picada de porc, encara que la seua eficiència es va veure reduïda a causa del tractament tèrmic en les bicapes, la qual cosa sembla indicar la pèrdua de grups amino durant el tractament. La incorporació dels olis essencials (AC i AO) no va millorar l'acció antimicrobiana en les monocapes i bicapes de CH en aplicar-se sobre carn de porc. Es van incorporar oli essencial de fulla de canyella (AC) i eugenol (EU) en pel·lícules de quitosano utilitzant nanoliposomes de lecitina. L'encapsulació va permetre una elevada proporció de retenció de compostos volàtils. La migració total de les pel·lícules en simulants hidrofílics va superar el límit legal establert per a materials d'envàs en contacte amb aliments. No obstant açò, l'encapsulació en nanoliposomes va reduir la migració en tots els simulants. En assajos in vitro d'eficàcia antimicrobiana, totes les pel·lícules van ser efectives enfront de L. innocua i E. coli, sense efecte significatiu del compost actiu ni de la manera d'incorporació. No obstant açò, l'encapsulació va propiciar un alliberament controlat i sostinguda en el temps en mostres de carn de porc emmagatzemades durant 13 dies a 10 ºC. Es van obtenir microesferes d'alginato amb eugenol i es van incorporar en pel·lícules de quitosano, les propietats físiques i estructurals de les quals es v
Valencia Sullca, CE. (2017). Different strategies to obtain antimicrobial biodegradable films for food applications, using starch and/or chitosan with or without essential oils [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89094
TESIS
Queiroz, Sonia Regina da Silva. „Estudo do metabolismo de ácidos graxos em Pseudomonas putida visando a modulação da composição monomérica de elastômero biodegradável“. Universidade de São Paulo, 2008. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/87/87131/tde-09032009-162432/.
Der volle Inhalt der QuelleDifferent strategies were applied to modulate the composition of biodegradable elastomeric polyhydroxyalkanoates (PHA) accumulated by Pseudomonas from fatty acids and plant oils, in order to improve the applications of this material, mainly by unsaturated monomer insertion. PHA composition varied both with fatty acid type and fatty acids ratio in mixtures supplied. Analysis of genome sequences revealed two fadH (encoding 2,4-dienoyl-CoA hydratase) copies in Pseudomonas aeruginosa and only one in other Pseudomonas species. The number of fadH copies in the genome was related to the higher oxidation of unsaturated fatty acids. Transposon-induced mutants affected on unsaturated fatty acids metabolism were obtained, some of them showing higher efficiency to incorporate unsaturated monomers do the PHA. Cloning and sequencing of transposon-disrupted DNA regions allowed to identify the genes affected in those mutants.
Figueroa, López Kelly Johana. „Biodegradable Mono and Multilayer Materials with Antimicrobial Capacity Based on Circular Bioeconomy of Application Interest in Food Packaging“. Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2021. http://hdl.handle.net/10251/168439.
Der volle Inhalt der Quelle[CA] L'envasament actiu és una de les tecnologies emergents més rellevants de la indústria alimentària. El seu objectiu és interactuar amb l'espai de cap de l'envàs per controlar les reaccions enzimàtiques, químiques, físiques i microbiològiques que deterioren els aliments per mitjà de l'absorció o alliberament. L'actual tesi doctoral tracta originalment de el desenvolupament i la caracterització d'estructures d'envasat d'aliments actives i biodegradables mono i multicapa basades en materials de polihidroxialcanoatos (PHA) electroestirados derivats d'estratègies de bioeconomia circular. Per tal de dotar amb propietats actives dels materials d'envasat, es van incorporar als PHA olis essencials, extractes naturals, nanopartícules metàl·liques o combinacions dels mateixos mitjançant electrospinning de solucions. Les fibres resultants de PHA per electrospinning es recocieron per obtenir monocapes contínues que, posteriorment, es van combinar amb pel·lícules de polímers biodegradables foses, bufades o foses amb dissolvents i / o amb revestiments de barrera de nanocristalls de cel·lulosa bacteriana (CNC) per desenvolupar nous sistemes multicapa amb propietats antimicrobianes i de barrera. Aquests sistemes multicapes basats en PHA van presentar un bon rendiment tèrmic i mecànic, així com altes propietats de barrera als vapors i gasos. Les pel·lícules actives també van mostrar millors propietats antioxidants i una alta activitat antimicrobiana contra bacteris transmeses pels aliments tant en sistemes oberts com, el que és més important, en sistemes tancats, que poden imitar les condicions d'envasament en casos reals. Per tant, els materials i prototips desenvolupats poden ser molt prometedors com materials d'envasat, per constituir safates, flow packs i tapes, sent completament renovables i també biodegradables, amb la capacitat potencial final d'augmentar tant la qualitat, com la seguretat de els productes alimentaris en el nou context de l'Bioeconomia Circular.
[EN] Active packaging is one of the most relevant emerging technologies in the food industry. It aims to interact with the packaging headspace to control the enzymatic, chemical, physical, and microbiological reactions that deteriorate food through scavenging or releasing means. The current PhD thesis originally deals with the development and characterization of mono and multilayer active and biodegradable food packaging structures based on electrospun polyhydroxyalkanoates (PHA) materials derived from circular bioeconomy strategies. In order to provide the packaging materials with active properties, essential oils, natural extracts, metallic nanoparticles or combinations thereof were incorporated into PHA by solution electrospinning. The resultant electrospun PHA mats were annealed to obtain continuous monolayers that were, thereafter, combined with cast-extruded, blown or solvent-casted biodegradable polymer films and/or barrier coatings of bacterial cellulose nanocrystals (CNCs) to develop novel multilayer systems with antimicrobial and barrier properties. These PHA-based multilayers systems presented good thermal and mechanical performance as well as high barrier properties to vapors and gases. The active films also showed improved antioxidant properties and high antimicrobial activity against food-borne bacteria in both open and, more importantly, closed systems, which can mimic real case use packaging conditions. Therefore, the here-developed materials and prototypes can be very promising as packaging materials, to constitute trays, flow packs and lids, being completely renewable and also biodegradable, with the final potential capacity to increase both quality and safety of food products in the new Circular Bioeconomy context.
Al programa Santiago Grisolía de la Generalitat Valenciana (0001426013N810001A201) por concederme la beca Predoctoral. Al proyecto EU H2020 YPACK “High Performance Polyhydroxyalkanoates Based Packaging to Minimise Food Waste” (Grant agreement 773872) de la Comisión Europea. Al proyecto RTI2018-097249-B-C21 financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación de España. A la Unidad Asociada IATA-UJI en “Polymer Technology”.
Figueroa López, KJ. (2021). Biodegradable Mono and Multilayer Materials with Antimicrobial Capacity Based on Circular Bioeconomy of Application Interest in Food Packaging [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/168439
TESIS
Verlinden, Rob A. J. „Biodegradable polyhdroxyalkanoates from waste frying oil“. Thesis, University of Wolverhampton, 2009. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.542319.
Der volle Inhalt der QuelleJackson, Frank. „Biodegradable hydraulic fluids : reducing oil-related pollution in the construction industry“. Thesis, Nottingham Trent University, 2006. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.429424.
Der volle Inhalt der QuelleSpohner, Milan. „Dielektrické vlastnosti rostlinných olejů pro elektrotechniku“. Doctoral thesis, Vysoké učení technické v Brně. Fakulta elektrotechniky a komunikačních technologií, 2021. http://www.nusl.cz/ntk/nusl-444639.
Der volle Inhalt der QuelleSitorus, Henry Binsar Hamonangan. „The study of jatropha curcas oil-based biodegradable insulation materials for power transformer“. Thesis, Ecully, Ecole centrale de Lyon, 2015. http://www.theses.fr/2015ECDL0022/document.
Der volle Inhalt der QuelleThis work is aimed at the investigation of the physicochemical characterization of Jatropha Curcas seeds oil and its capacity to be an alternative option to replace mineral oil in power transformers. This product presents several advantages that recommend both its production and usage over those of other vegetable oils as crude palm oil and rapeseeds oil. Indeed, it may be grown on marginal or degraded soils avoiding thus the need to utilize those more fertile soils currently being used by smallholders to grow their staple crops; and it will readily grow in areas where annual rainfall levels are significantly lower than those required by other species such as palm oil, rape-seeds oil, sunflower oil, soybeans oil, corn oil and others. For instance, these plants can grow on all soil types in Indonesia, even on barren soil. The barren soil types can be found in many parts of eastern Indonesia that remain untapped because of the difficulty planted with other crops. Moreover, jatropha curcas oil is nonfood crops. Jatropha Curcas oil was processed by alkali base catalyzed esterification process using potassium hydroxide (KOH) to produce Jatropha Curcas methyl ester oil (JMEO) has a viscosity and a acidity that are acceptable for high voltage equipment especially in power transformer. The physicochemical and electrical properties of JMEO were measured as well as those of mineral oil (MO) for comparison. The physicochemical properties cover relative density, water content, viscosity, acidity, iodine number, corrosivity, flash point, pour point, color, visual examination, and methyl ester content. Meanwhile the electrical properties cover dielectric strength under AC, DC and lightning impulse voltages, pre-breakdown / streamers under lightning impulse voltage, creeping discharge over pressboard immersed in JMEO and MO. The obtained results show that the average DC and lightning impulse breakdown voltages of JMEO and MO are too close, even the average AC breakdown voltage of JMEO are higher than that of mineral oil (napthenic type). The measurement of breakdown voltages of two oil mixtures namely “80% JMEO + 20% MO” and “50% JMEO and 50% MO” shows that the breakdown voltage of the first mixture (i.e., “80%JMEO+20%MO”) is always higher than that of mineral oil under both AC and DC voltages. This indicates that mixing 20:80 mineral oil to JMEO ratio does not degrade its performance. The mixing of oils can occur when replacing mineral oil by JMEO in installed transformers. The analysis of the streamers characteristics (namely; shape, stopping length, associated current and electrical charge) developing in JMEO and MO under lightning impulse voltages, shows that these are too close (similar). It is also shown that the stopping (final) length Lf and the density of branches of creeping discharges propagating over pressboard immersed in Jatropha Curcas methyl ester oil (JMEO) and mineral oil (MO), under positive and negative lightning impulse voltages (1.2/50 μs), using two divergent electrode configurations (electrode point perpendicular and tangential to pressboard), are significantly influenced by the thickness of pressboard. For a given thickness, Lf increases with the voltage and decreases when the thickness increases. Lf is longer when the point is positive than with a negative point. For a given voltage and thickness of pressboard, the values of Lf in mineral oil and JMEO are very close. It appears from this work that JMEO could constitute a potential substitute for mineral oil for electrical insulation and especially in high voltage power transformers
Tarrant, Ryan Carl Allen. „Influence of a Biodegradable Litter Amendment on the Pyrolysis of Poultry Litter“. Thesis, Virginia Tech, 2010. http://hdl.handle.net/10919/35126.
Der volle Inhalt der QuelleMaster of Science
Cano, Embuena Amalia Isabel. „Different strategies to improve the functionality of biodegradable films based on starch and other polymers“. Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2016. http://hdl.handle.net/10251/55383.
Der volle Inhalt der Quelle[ES] En la Tesis Doctoral, se han analizado diferentes estrategias para mejorar las propiedades funcionales de películas de almidón para aplicaciones de envasado de alimentos: el estudio del ratio amilosa:amilopectina, mezclas con otros polímeros (alcohol de polivinilo-PVA), y la incorporación de diferentes refuerzos (salvado de arroz y nanocristales de celulose-CNCs) y agentes antimicrobianos (aceite de neem-N, aceite esencial de orégano-O y nanopartículas de plata-AgNPs). También se realizó un estudio de biodegradación de las películas observando el efecto de los antimicrobianos. Entre los diferentes almidones con distinto ratio amilosa:amilopectina, se seleccionó el almidón de guisante con altos valores de amilosa. El alto contenido en amilosa dio lugar a películas más rígidas y resistentes a la fractura, con baja permeabilidad al oxígeno, la cual disminuyó durante el almacenamiento. Las películas de mezcla de almidón-PVA (S-PVA) representaron una buena estrategia para mejorar las propiedades de las películas sin incrementar notablemente el precio. La adición de PVA dio lugar a películas menos solubles en agua, menos sensibles a su absorción y más extensible y resistentes que las de almidón puro, mientras mantuvieron alta barrera al oxígeno y dieron estabilidad a la matriz durante el envejecimiento. Son recomendables los ratios de S-PVA cercanos a 1:1. El salvado de arroz con menor tamaño de partícula, mejoró el modulo elástico de las películas, pero su extensibilidad y propiedades barrera empeoraron debido a la mejor capacidad de retención de agua y a las discontinuidades introducidas. La incorporación de CNCs en las películas de S-PVA incrementó la separación de fases de los polímeros, sin cambios en la permeabilidad al vapor de agua, y mejoró las prestaciones mecánicas: películas más rígidas y extensibles, mientras que inhibió parcialmente la cristalización del PVA. Las películas de S-PVA con partículas de plata exhibieron actividad antimicrobiana contra dos hongos y dos bacterias, dependiendo de la concentración de plata. Las AgNPs provocaron cambios en el color de las películas así como en su transparencia. La plata fue completamente liberada en los primeros 60 minutos en contacto con simulantes acuosos, sin embargo la liberación disminuyó en simulantes no polares, donde se cumple el límite de migración global. Por lo tanto, el uso de las películas desarrolladas para envasado de alimentos debe ser restringido a productos alimenticios ricos en grasas. La incorporación de O en la matriz de S-PVA dio lugar a películas activas contra bacterias y hongos, mientras que las películas con N no fueron efectivas. Se necesitaron concentraciones más altas de O en las películas para observar un efecto antifúngico respecto a la actividad bactericida. Los aceites no afectaron notablemente la sensibilidad ni las propiedades barreras al agua de las películas, aunque la mayor proporción de aceite dio lugar a películas con una red más débil, afectando sus prestaciones mecánicas. La mezcla de S con PVA mejoró significativamente el comportamiento de biodegradación y desintegración de las películas. La incorporación de AgNPs a películas de S-PVA disminuyó su cinética de biodegradación mientras aumentó su ratio de degradación. La adición de O no presentó efecto significativo en el índice de biodegradación a pesar de la actividad antimicrobiana detectada. El N incluso mejoró la biodegradación de las películas. Finalmente, se realizó una aplicación de recubrimientos basados en biopolímeros, usando quitosano-CH y aceite esencial de orégano o romero para evitar la pérdida de peso y el desarrollo de hongos en quesos de cabra semicurados. Los recubrimientos fueron efectivos en la reducción del crecimiento fúngico y la pérdida de peso de los quesos, mientras que la actividad lipolítica y proteolítica ligeramente disminuyó. El análisis sensorial reveló q
[CAT] S'han analitzat diferents estratègies per a millorar les propietats funcionals de pel·lícules de midó per a aplicacions d'envasat d'aliments: l'estudi de la ràtio amilosa:amilopectina, mescles amb altres polímers (alcohol polivinílic-PVA), i la incorporació de diferents reforços (segó d'arròs i nanocristalls de celulosa-CNCs) i agents antimicrobians (oli de neem-N, oli essencial d'orenga-O i nanopartícules de plata). També es va fer un estudi de biodegradació de les pel·lícules per observar l'efecte dels antimicrobians. Entre els diferents midons amb distint ràtio amilosa:amilopectina, es va seleccionar el midó de pèsol amb alts valors d'amilosa. L'alt contingut en amilosa va donar lloc a pel·lícules més rígides i resistents a la fractura, amb baixa permeabilitat a l'oxigen, la qual va disminuir durant l'emmagatzemament. Les pel·lícules de mescla de S-PVA van representar una bona estratègia per a millorar les propietats de les pel·lícules sense incrementar notablement el preu. L'addició de PVA va donar lloc a pel·lícules menys solubles en aigua, menys sensibles a la seua absorció i més extensible i resistents que les de midó pur. A més van mantenir l'alta barrera a l'oxigen i van donar estabilitat a la matriu durant l'envelliment. Son recomanables les ràtios de S- PVA pròxims a 1:1. El segó d'arròs amb menor tamany de partícula, va millorar el mòdul elàstic de les pel·lícules, però la seua extensibilitat i propietats barrera van empitjorar. La incorporació de CNCs en les pel·lícules de S-PVA, va incrementar la separació de fases dels polímers, sense implicar canvis en la permeabilitat al vapor d'aigua, però millorant les prestacions mecàniques: pel·lícules més rígides i extensibles, al mateix temps que es va inhibir parcialment la cristal·lització del PVA. Les pel·lícules de S-PVA amb partícules de plata van exhibir activitat antimicrobiana front a dos de fongs i dos bacteris, depenent de la concentració de plata. Les AgNPs van provocar canvis en el color de les pel·lícules així com en la seua transparència. La plata va ser completament alliberada en els primers 60 minuts en contacte amb simulants aquosos. La capacitat d'alliberament va disminuir en simulants no polars, on es complix el límit de migració global. Per tant, l'ús de les pel·lícules desenvolupades per a l'envasat d'aliments ha de ser restringit a productes alimentaris rics en greixos. La incorporació d'O en la matriu de S-PVA va donar lloc a pel·lícules actives front a bacteris i fongs. Pel contrari les pel·lícules amb N no van ser efectives. Van ser necessàries concentracions més elevades d'O en les pel·lícules per a observar un efecte antifúngic respecte a l'activitat bactericida. Els olis no van afectar la sensibilitat a l'aigua ni les propietats barrera a l'aigua de les pel·lícules, però la major proporció d'oli va donar lloc a pel·lícules amb una xarxa més dèbil, afectant les seues prestacions mecàniques. La mescla de S amb PVA va millorar significativament el comportament de biodegradació i desintegració. La incorporació de partícules de plata a pel·lícules de S-PVA va disminuir la seua cinètica de biodegradació mentre que va augmentar la seua ràtio de degradació. No obstant això, l'addició d'O no va presentar un efecte significatiu en els índexs de biodegradació a pesar de l'activitat antimicrobiana detectada. L'N fins i tot va millorar la biodegradació de les pel·lícules de S-PVA. Finalment, es va realitzar una aplicació de recobriments basats en biopolímers, fent ús de quistosà-CH i olis essencials de orenga i romer per evitar la pèrdua de pes i el desenvolupament de fongs en formatges de cabra semi-curats. Els recobriments van ser altament efectius en la reducció del creixement fúngic i la pèrdua de pes dels formatges. L'activitat lipolítica i proteolítica en els formatges va disminuir suaument. L'anàlisi sensorial va revelar que els form
Cano Embuena, AI. (2015). Different strategies to improve the functionality of biodegradable films based on starch and other polymers [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/55383
TESIS
Premiado
Bücher zum Thema "Biodegradable oils"
Sudesh, Kumar. Polyhydroxyalkanoates from Palm Oil: Biodegradable Plastics. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2013. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-33539-6.
Der volle Inhalt der QuelleIsmailov, Nariman. Scientific basis of environmental biotechnology practical. ru: INFRA-M Academic Publishing LLC., 2020. http://dx.doi.org/10.12737/1048434.
Der volle Inhalt der QuellePolyhydroxyalkanoates from Palm Oil Springerbriefs in Microbiology. Springer-Verlag Berlin and Heidelberg GmbH &, 2012.
Den vollen Inhalt der Quelle findenBuchteile zum Thema "Biodegradable oils"
Luther, Rolf. „Bio-Based and Biodegradable Base Oils“. In Encyclopedia of Lubricants and Lubrication, 131–46. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2014. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-22647-2_53.
Der volle Inhalt der QuelleSudesh, Kumar. „Plant Oils and Agricultural By-Products as Carbon Feedstock for PHA Production“. In Polyhydroxyalkanoates from Palm Oil: Biodegradable Plastics, 37–46. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-33539-6_3.
Der volle Inhalt der QuelleKundu, Patit P., und Rakesh Das. „Development of Biobased Polymers and their Composites from Vegetable Oils“. In Biodegradable and Biobased Polymers for Environmental and Biomedical Applications, 287–320. Hoboken, NJ, USA: John Wiley & Sons, Inc., 2016. http://dx.doi.org/10.1002/9781119117360.ch8.
Der volle Inhalt der QuelleSudesh, Kumar. „Bio-Based and Biodegradable Polymers“. In Polyhydroxyalkanoates from Palm Oil: Biodegradable Plastics, 3–36. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-33539-6_2.
Der volle Inhalt der QuelleSudesh, Kumar. „Introduction“. In Polyhydroxyalkanoates from Palm Oil: Biodegradable Plastics, 1–2. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-33539-6_1.
Der volle Inhalt der QuelleSudesh, Kumar. „Is Palm Oil Produced in a Sustainable Manner?“ In Polyhydroxyalkanoates from Palm Oil: Biodegradable Plastics, 47–62. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-33539-6_4.
Der volle Inhalt der QuelleSudesh, Kumar. „Jatropha Oil as a Potential Carbon Source for PHA Production“. In Polyhydroxyalkanoates from Palm Oil: Biodegradable Plastics, 63–77. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-33539-6_5.
Der volle Inhalt der QuelleSudesh, Kumar. „Potential Applications of PHA“. In Polyhydroxyalkanoates from Palm Oil: Biodegradable Plastics, 79–100. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-33539-6_6.
Der volle Inhalt der QuelleSudesh, Kumar. „Summary and Future Outlook“. In Polyhydroxyalkanoates from Palm Oil: Biodegradable Plastics, 101–2. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-33539-6_7.
Der volle Inhalt der QuelleGnanasekaran, Dhorali, und Venkata Prasad Chavidi. „Biodegradable, Renewable, and Eco-friendly Vegetable Oil: Lubricants“. In Materials Forming, Machining and Tribology, 29–47. Singapore: Springer Singapore, 2017. http://dx.doi.org/10.1007/978-981-10-4870-8_2.
Der volle Inhalt der QuelleKonferenzberichte zum Thema "Biodegradable oils"
Cheng, V. M., A. A. Wessol, P. Baudouin, M. T. BenKinney und N. J. Novick. „Biodegradable and Nontoxic Hydraulic Oils“. In Earthmoving Industry Conference & Exposition. 400 Commonwealth Drive, Warrendale, PA, United States: SAE International, 1991. http://dx.doi.org/10.4271/910964.
Der volle Inhalt der QuelleEguchi, Rikito, Yoshio Ohtake, Satoshi Ohkawa, Mikio Iwamura und Akiko Konishi. „Compatibility of Hydraulic Seal Elastomers with Biodegradable Oils“. In International Congress & Exposition. 400 Commonwealth Drive, Warrendale, PA, United States: SAE International, 1996. http://dx.doi.org/10.4271/960210.
Der volle Inhalt der QuelleWilkinson, Jeremy. „Biodegradable Oils - Design, Performance, Environmental Benefits and Applicability“. In Earthmoving Industry Conference & Exposition. 400 Commonwealth Drive, Warrendale, PA, United States: SAE International, 1994. http://dx.doi.org/10.4271/941077.
Der volle Inhalt der QuelleTang, Zhongping, Peng Jin, Dingwei Sun, Shaoming Zhang und Weimin Liu. „Investigation of Some Base Oil as Biodegradable Water-Cooling Two-Stroke Engine Oil“. In ASME 2006 Internal Combustion Engine Division Spring Technical Conference. ASMEDC, 2006. http://dx.doi.org/10.1115/ices2006-1328.
Der volle Inhalt der QuelleHosier, I., A. Vaughan und F. Montjen. „Ageing of biodegradable oils for high voltage insulation systems“. In 2006 IEEE Conference on Electrical Insulation and Dielectric Phenomena. IEEE, 2006. http://dx.doi.org/10.1109/ceidp.2006.311974.
Der volle Inhalt der QuelleMukhopadhyaya, Keka, Anubhav Aryan und Akshay Rajeev. „Analysis and Comparison of Characteristics of Biodegradable Transformer Oils“. In 2021 7th International Conference on Advanced Computing and Communication Systems (ICACCS). IEEE, 2021. http://dx.doi.org/10.1109/icaccs51430.2021.9441728.
Der volle Inhalt der QuelleLi, Jiusheng. „Study on Biodegradable Lubricants: Improvement in Oxidation Stability of Vegetable Oils“. In World Tribology Congress III. ASMEDC, 2005. http://dx.doi.org/10.1115/wtc2005-64002.
Der volle Inhalt der QuelleOhkawa, Satoshi, Akiko Konishi, Hiroshi Hatano, Kazuyoshi Ishihama, Kenzo Tanaka und Mikio Iwamura. „Oxidation and Corrosion Characteristics of Vegetable-Base Biodegradable Hydraulic Oils“. In International Congress & Exposition. 400 Commonwealth Drive, Warrendale, PA, United States: SAE International, 1995. http://dx.doi.org/10.4271/951038.
Der volle Inhalt der QuellePerez, J. M., K. Cheenkachorn und W. A. Lloyd. „A Comparison of Some Biodegradable Hydraulic Fluids and Engine Oils“. In International Off-Highway & Powerplant Congress. 400 Commonwealth Drive, Warrendale, PA, United States: SAE International, 2002. http://dx.doi.org/10.4271/2002-01-1498.
Der volle Inhalt der QuelleVan Acker, K., K. Vercammen, A. Vanhulsel, J. Barriga, A. Arnsek und M. Kalin. „Friction and Wear of Diamond-Like Carbon Coatings Lubricated With Biodegradable Oils“. In World Tribology Congress III. ASMEDC, 2005. http://dx.doi.org/10.1115/wtc2005-63340.
Der volle Inhalt der Quelle